La petita princeseta
Capítol 1
Tu vés filosofant que jo aniré follant
Quan el petit príncep va marxar del seu asteroide B-612, allà sol es va quedar un personatge que l’Antoine de Saint-Exupéry sempre ens va amagar, la princeseta, la dona d’en “prinsipito”. Aquest era un personatge imaginatiu, cordial, encantador, però era més manso que els cavallets del carrusel de la fira. La dona li va dir, au vés i coneix món i, sobretot, no te n’oblidis de dibuixar tot el que vegis i així després jo em faré millor a la idea de tot el que m’expliquis.
La dona va restar regant la rosa, escombrant l’asteroide de les cendres del vulcanet que no parava de fumejar i, sobretot, descansada ja que encara que l’Antoine no ho digui el petit aristòcrata era molt dens, pesat i manso. Aquesta darrera característica va ser la que va engegar en ella una il.lusió brutal al saber del viatge del seu company. Caram, és que mai en tenia de ganes. Ella, vinga darrere d’ell i ell sempre escapolint-se per la part baixa de l’asteroide. Ella, vinga a ensarronar-lo i ell, sempre driblant les escomeses de la fèmina, amb qualsevol excusa intergalàctica.
Per això, ara, que ja el veia lluny, gairebé un punt d’una i, va començar a planejar la seva gran aventura. No es deixaria ni un. Tenia pensat abordar qualsevol veí estel·lar i proposar-li sexe del bo. Frissava, tan sols de pensar que descobriria cossos i naturaleses diverses. Havia sentit a dir que els Umpalumpi de l’asteroide A-306 en tenien dues, que els Drompuloti eren hermafrodites com els cargols, que els Wakuloife posseïen un nas succionador que encantava les Wakuloife, que els Naguntoler la tenien més llarga que el pal de l’escombra que ella feia servir. La galàxia anava plena d’aquests xafardejos i, ella en tenia ganes d’esbrinar el grau de veritat que contenien.
Se sentia humida, lasciva, libidinosa i li encantava. Avui que no estava el sonso del seu marit, tenia moltes possibilitats de sucar.
Es va seure a la cadira i va esperar.
Ben aviat una nau wakuloife s’hi acostava. Volia ser succionada, si més no, un cop a la vida. Amb la maneta els va saludar i amb l’índex els va fer el senyal internacional d’ acosteu-vos. Mentre aterraven els va fer una creuada de cames i la cosa es va accelerar sense fer anar gaires paraules.
Capítol 2
El minut
Els dos germans Wakuloife van quedar ben servits, sí senyor. Mentre es vestien amb un vestit de bosses de boles (d'aquelles que peten), la nostra protagonista els mirava des del terra del seu petit asteroide i es passava la llengua pels llavis rememorant una vegada i una altra la bimamada que els acabava de fer. Uau, havia ESTAT GENIAL! Primer es ficava a la boca la més petita, després la més gran i a la fi, totes dues de cop. De genolls, amb els dos membres insertats còmodament en la seva capaç boqueta calentona i esverada, mirava com s'estremien de plaer i, engrescats per la feina que els estaven fent, començaven a besar-se, mentre ella des de baix els fel.lava amb la devoció que atorga la necessitat de recuperar el temps perdut. Es van córrer alhora, un sobre el seus pits i l’altre sobre la cara. Amb la llengua recollia la semença que li havia quedat pel llavi i amb les mans omplia el seu cos de llet de Wakuloife. Agraïts, van anar per ella. Van començar a moure els nassos com si es tractessin de vibradors i no van deixar cap part del seu cos sense una estupenda fimbrada. Un nas es va instal.lar dins el seu humit cony, l'altre, ben posicionat i lubricat dins el seu inexpert cul. Va ser brutal, tots dos es van sincronitzar i van marcar un ritme insuportable per a la petita princesa. Un l'abraçava per darrere i l'altra, davant, li magrejava els pits i no parava de moure's amunt i avall, marcant tots els rumbs possibles amb aquell apèndix nasal dissenyat per al plaer. De seguida, es va sentir morir. Tot el seu cos es va preparar per a l'orgasme. Es va tensar, es va vinclar; la respiració havia perdut qualsevol ritme compassat i cavalcava desbocada dins el seu pit. Va empassar saliva i va començar a cridar
Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh així fills de puta.
Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa quin gustàssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss, si pareu usmatoooooooooooooooooooooooooooooooooouaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaITOTESVATRANSFORMARENUNGRANCRITMAJÚSCUL
Va ser el minut més intens de tota la seva vida. 1 minut de plaer fora mida. EL MINUT.
Els Wakuloife van marxar i ella, després de rememorar i descansar, va acostar-se al volcanet i amb el wok va preparar unes verduretes que havia comprat en la botiga de l'asteroide G-124. Soparia de gust. Sentia tot el seu cos, suau, hidratat, feliç. Va obrir una ampolla de vi d'agulla i es va engatar. Abans de ficar-se al llit va miolar com a gata en zel.
Demà, seria un altre bonic dia!
Capítol 3
Al dia següent,
Es va aixecar amb el cap un pèl embotat per la farra que es va muntar per celebrar la meravella espiritual d’aquells bells, magnífics, increïbles minuts que li van proporcionar la parella de Wakus i el seu desig alliberat. Es va preparar unes torradetes amb mantega i melmelada de mores, un cafè amb llet molt cremós i es va posar a llegir la premsa de la galàxia, que tot just feia escassos minuts que havia rebut de la Xènia, la noia simpàtica del servei de correus asteroidal. Va veure que tot seguia igual, seguien les col·lisions d’estels, la formació de forats negres i supergegants. Algun que altre cometa havia variat de velocitat i que a la galàxia Nerutron un pluja de meteorits havia provocat un pèl d’alarma entre la colònia Casiolotus. Res d’importància. Va fullejar totes les seccions i a la d’anuncis per paraules va trobar un que li va fer patxoca, un Galiofal, jove, 29x5 i amb ganes de gresca, buscava femella per a intercanvi de fluids. Per a contactar fer el senyal Ratttpoling amb veu fina, direcció 240. La nostra petita solitària va veure en aquell anunci una nova oportunitat de “jaleiu”. Va netejar les molletes de la taula, es va dutxar amb el dipòsit que el seu marit havia penjat del baobab i es va vestir de princesa, però amb una petita diferència. Va obrir el calaix de les calces i el va tornar a tancar sense agafar-ne cap. Es va mirar el perrús i li va dir, avui que et toqui l’aire, que et vindrà molt rebé. Es va seure a la cadira i , de nou amb el diari a les mans, va tornar a llegir el contacte. No hi ha dubtes. Va dir que sí, que endavant . Es va aixecar i va col.locar les mans en posició de missatge Ratttpoling. Va empassar saliva, va fer exercicis de veu fina i va llençar el so-missatge a la negror de l’espai. Va agafar l’escombra i abans de recollir el sofre groc del volcà, va recolzar les dues mans sobre el mànec i va pensar en el dia anterior. En un tres i no res, tot el seu cos es va escalfar com el ferro a la forja. Sentia unes pessigolles lascives a l’entrecuix. Es va refregar un pit amb el pal de l’escombra i li va venir un pensament suggerent al mig del cap. Els Galiofals eren uns espècimens famosos per ser uns virtuosos amb la seva llengua bífida.
Amb la veu tremolosa, mentre escombrava l’asteroide i amb el pal de fregar recollia l’aigua que havia caigut a terra, va pensar en veu alta, tant de bo que rebi el missatge i vingui de seguida! Tinc els mugrons a punt de rebentar. Noto com se’m claven. Acabar d’expressar aquesta impaciència, que una motoraxial G45 vermella de nit i nova de trinca va aterrar al sud de l’asteroide. Com aquest era molt petit, de seguida es van trobar. El Galiofal, era bell, esvelt, preciós, feia vora els dos metres i tenia cara de dimoni a la recerca de més foc per a les seves calderes. Entre les flames que duia ella i les ganes que li va posar ell, la cosa va anar aquí te pillo, aquí te mato. Es va presentar, li va dir sense preàmbuls, i per tal d’evitar malentesos, que tenia moltes ganes de follar. Ella no es va espantar. Es van entendre de seguida. Li va proposar sobre la moto i a ella li va semblar suggerent i aventurer. En dos dies, dues coses diferents, fantàstic!. Van baixar petonejant-se fins a on la tenia aparcada i, exhausta i marejada per les xarrupades al coll i besades amb aquella llengua bífida, va pujar en aquella meravella de nau. El vermell de la carrosseria reflectia tota la munió d’estels de la galàxia, era realment espectacular. Es va obrir el vestit i el Galiofal va emetre un so nassal i greu, com de bèstia famolenca davant un àpat abundant i deliciós. MMMMMMMMMMMMMM, no portes calces, princeseta, ets molt dolenta- i després de dir això va abaixar el cap i va introduir la seva boca dins el seu ventilat cony. Ella, des del seient tou i còmode d’aquella màquina, que encara feia olor a nova, va acaronar els seus cabells mig verds, mig grocs. Els va rinxolar i recargolar. Va estirar el coll en notar com la llengua bellugadissa començava a treballar-li la clòtxina i el clítoris alhora. Era un plaer especial, llefiscós. Li tremolaven les cames a cada repassada d’aquell magnífic apèndix. Va explotar de seguida. Mentre vessava tota la correguda sobre la boca del seu admirat company, va buscar el clàxon de l’aparell i el va prémer. Un estrident so barreja de greus i aguts la va acompanyar en aquell moment de petite mort. Ell es va alçar somrient, la va mirar, es va descordar la granota de cuiro d’anxor marí, va treure aquell magnífic manubri 29x5 i sense dir ni piu va trobar de seguida el lloc i la hi va clavar, amb una sapiència inèdita en aquell minúscul asteroide. Es van besar una última vegada i amb el motor en marxa va desaparèixer amb velocitat interespai. Tot li regalimava, el cervell de plaer, el xomino de llet de bèstia i la boca de saliva bullint. Entremig hi va barrejar un pensament lleig, molt lleig : Principitu, no tornis!
Capítol 4
Dia de descans
Després de la visita del Mad Max de l’espai, la nostra p.p. va tenir un dia summament plàcid. Va pensar que no estaria gens malament tenir un animaló que li fes una mica de companyia. Va pensar en un petit be, però la idea, de seguida li va marxar del cap perquè se’l va imaginar menjant-se la flor. Abans de sopar va arrencar tres llavors de baobab que havien començat a arrelar i a fer escletxes profundes sobre la minúscula superfície del petit asteroide.
De bon matí es va aixecar alegre, amb ganes de descansar i pensar en les seves coses. Avui, havia decidit estar sense companyia alienígena, així que, mentre esmorzava va rebutjar l’oferta d’una nau Guzumba, que volia aterrar. Es tractava de dos bombonets que venien d’una festa a la galàxia 34000000001122222 on celebraven l’aniversari de noces dels seus reis. Els guzumbans tenien fama de ser uns éssers molt promiscus i divertits, però ella, avui, havia decidit pau i tranquil·litat. Després de dutxar-se, es va atansar un home de negocis de l’asteroide 356 i li va demanar si volia tenir un breu romanç amb ell, i ella, se’l va treure de sobre amb el pretext d’un fort mal de cap sobrevingut de cop.
El fet d’haver tingut dues visites en un mateix dia, la va fer sospitar que a hores d’ara l’espai anava ple de les darreres orgies al seu asteroide. Va pensar que la xerrameca era cosa dels wakuloifes del primer dia, reconeguts al sistema Farow per la seva indiscreció estel·lar. En aquell moment, va patir. Va fer cabòries sobre una possible descoberta per part d’en “prinsipitu”. Va tenir un calfred i va decidir no pensar-hi més. No tenia ganes d’amargar-se l’existència, però aquest fet va reforçar encara més la seva idea d’estar un dia a soles. Va recollir unes quantes herbes, els va treure el tronxo, les va rentar i les va posar a bullir. Avui dinaria herbetes amb xai rostit que havia comprat al planeta Lucci, en una botiga, el nom de la qual li encantava, “Avui cuino jo”. Asseguda a la cadira es va posar a remenar l’olla del brou que s’anava fent sobre el rodó cràter del volcanet. Aquelles fumaroles que desprenia li van suggerir un pensament del tot lasciu.
Aquella escalforeta...
aquella escalforeta...
Es va aixecar, va retirar l’olla, es va treure les calces i, dreta, amb les cames ben obertes, ben escarranxada, s’hi va posar sobre el fum que desprenia el volcà. De cop i volta, va sentir a la xona una pujada de temperatura provocada per aquella vaporització a 40 graus. Sense mans, sense pensaments, tan sols amb el fum que li arribava ben dirigit sobre el seu potorret, va aconseguir un clímax mai sentit. Amb el cullerot a la mà va notar que surava sobre l’extens univers. No sentia el seu pes. Tot el seu cos es va tornar lleuger mentre s’estremia d’un plaer indescriptible. Va tenir un orgasme ingràvid.
Satisfeta va acabar de preparar el dinar i se’l va fotre amb una alegria mai sentida. Mentre desparava taula i amb l’entrecuix ben suau per l’efecte dels efluvis del centre de la terra, taral·lejava una cançó tradicional que li cantava la seva iaia. Va notar com una llagrimeta li rodolava per la galta i es va sentir alhora trista i estranyament feliç.
Capítol 5
Taxi al cel
Es va despertar ben d’hora, va esmorzar tres torrades amb mantega i melmelada de préssec i un deliciós cafè amb llet fet amb la seva fantàstica Oroley negra que els seus sogres li van portar d’un dels seus viatges a La Terra. Com cada matí, es va dutxar i es va vestir amb un senzill conjunt dissenyat pel prestigiós FlikFalot del planeta MeMeCe. Es va mirar al mirall de la seva habitació i es va trobar atractiva. Va obrir la porta del baobab i va anar de pet cap al petit rebost que havien fet fer per tal de tenir les coses a cobert de la fumera i dels imprevisibles meteorits que a vegades xocaven contra l’asteroide. El darrer roc li havia trencat tres plats de la vaixella que els prínceps de L’Aurion els havien regalat el dia de l’anunci del seu prometatge. Va agafar el cistell de la compra, va donar un cop d’ull i es va posar a fer una llista de la compra. Avui, com cada dissabte, aniria a plaça a comprar per a tota la setmana. Passar pel peix, la carn, les verdures; comprar una pinya i un melonet, prunes i albercocs. Al market, melmelada, agulles d’estendre, sabó per a treure taques de sofre i, renovar d’una vegada l’escombra. Ja ho tenia tot. Va agafar el cel·lular i va fer un truc al servei de taxi-mercat de l’asteroide Hvantron. De seguida va demanar permís per aterrar un Hasvor daurat, li encantava aquest model de vehicle. De fet, amb el seu marit havien parlat de comprar-ne un. Va obrir-li la porta un taxista de la tribu Khiriun. La majoria dels serveis de transport de la galàxia estaven en mans d’aquest poble. Deuria tenir uns vint-cinc anys i les dents li brillaven dins un magnífic somriure de criatura amable.
-Bon dia, princesa.
-Bon dia...mmmmm quin és el seu nom si us plau?
-Em dic Seuriee Jasnol i sóc dels Khiriun de l’Oest.
-Encantada. Bonic transport!
-L’estrenem avui. M’encanta l’olor a nou. No li passa a vostè?
-Sí, hi coincidim. És molt còmode.
-Gràcies, senyora.
-Ai!, no em diguis senyora, si us plau.
-D’acord, princeseta.
De seguida va posar velocitat hiperespai i en mitja hora ja estava al mercat. Hi havia una gentada arreu, era tot un espectacle de colors, olors i formes. Éssers arribats de tota la galàxia es trobaven en aquell magnífic basar on podies trobar de tot. Gaudint de l’espectacle va anar ratllant a la llista tot el que anava comprant. Es va quedar a dinar en una taberna del poble i, després va trucar al servei de taxis. Casualment, va aparèixer sobre la plataforma d’enlairament en Seuriee amb el seu flamant Hasvor. A tots dos els va fer molta gràcia retrobar-se i es van somriure obertament. Després d’encabir-ho tot es van enlairar i la p.p li va dir,
- Ja saps on visc. Torno de dret cap a casa. De tant voltar em fan mal els peus.
El xicot la va mirar pel retrovisor i li va explicar que ell era quiromassatgista i que mira per on, la seva especialitat eren els peus. Li va intentar explicar com és que un taxista com ell havia estudiat aquesta tècnica però, de seguida, va callar quan va veure que la seva passatgera feia una migdiada.
La nau va aterrar i ella, que feia 5 minuts que havia despertat va decidir fer-se l’adormida. El noi va mirar enrere i la va veure amb els ulls tancats i relaxada sobre el recolza cap. Era summament atractiva! Va obrir el maleter, va treure el carro i el va deixar a la vora de la flor. Va entrar al seient de darrera i admirant-la li va dir amb veu suau,
-princesa, princesa, ja hem arribat.
No va haver cap reacció perquè ella s’ho havia proposat. Ho va intentar de nou acostant-se una mica més, tocant-li un braç i mirant-li una seductora regatera. Va decidir fer el viu i posar el cap entremig de la seva blanca pitrera. Amb compte va besar-la sobre el vestit i va notar que els mugrons estaven durs i erectes. Els va mossegar. La princesa no despertava; a ell això li havia deixat de preocupar, és més, estava content de l’estat letàrgic de la seva clienta. Li va alçar el vestit i li va passar les mans per dins. Quina pell!!!! Notava la seva excitació en forma de penis a punt de fer petar l’uniforme. Es va enretirar per veure-la de lluny. Era preciosa, un encant! Duia unes calcetes blanques amb un brodat de fil negre i lila amb el nom del seu asteroide B-612. Els sostenidors a joc, la pell blanca, el coll, el melic, els braços, la carona adormida. Era tan exquisida!
Va posar el cap sobre el seu arrodonit melic i amb dos dits va aixecar la calça i va veure que estava depilada. Aquí ja no va poder més. La hi va baixar suaument i va pensar que la noia estava dissimulant, així que no es va tallar. Li va obrir les cames i va entaforar el seu cap dins aquells carnosos llavis carmesins. Mentre enfonsava la llengua va notar l’alteració de la respiració d’ella, una mà que li acaronava els cabells i una veu que li deia
-Folla’m! Folla’m
Va alçar el cap, es va treure la granota, va veure la seva recta i dura polla i es va animar a si mateix
Folla-te-la, folla-te-la
La hi va clavar amb totes les seves ganes. Va notar la profunditat del seu cony i la va començar a treure i posar notant les parets d’aquell magnífic cau. Mentre la penetrava i li menjava els pits amb un desig brutal va pensar que aquella carrera* era la millor de tota la seva vida professional. La princeseta, més que adormida, feia la morta. Aquell cos de mascle li estava fent unes sacsejades ben gustoses. Tenia la polla rígida com un mall i en algun moment havia notat una mica de mal, però va saber en aquell instant que el dolor l’excitava. La notava enfonsada fins a l’estómac, al pàncrees, els pulmons . Tenia el membre més dur que havia tastat en sa sosa vida. Va decidir gaudir-la sense obrir boca, sense despertar. Estava a punt d’explotar quan va sentir com la llet calenta li vessava del xoxu i el taxista s’expressava amb un òstia puta, senyora clientaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Va reposar un instant sobre el seu pit i, en deu segons ja estava xuclant el seu clítoris. Uau, el xicot li va posar tota l’artilleria en llocs estratègics. Un dit al cul, tres dits dins el seu cony i la boca mossegant-li el pit dret. Va obrir encara més les cames i va experimentar un orgasme que li recorria tot el cos com una sacsejada de terratrèmol . Brutal!
I en silenci.
Un orgasme menjat, devorat, presoner, asfixiat, mossegat, concentrat,de puny tancat, de serrar les dents, de tibar-ho tot. El taxista la va abraçar i després, la va vestir amb molta tendresa i dolçor. Quan la va tenir arreglada, es va posar en el seient de davant, la va mirar i va dir,
-Senyora, ja hem arribat
-Eh, eh! Ah, gràcies. Amb la boca pastosa li va dir,
-t’he dit que no em diguis senyora- Es va treure la son de les orelles amb un somriure satisfet.
Li va obrir la porta i va baixar del vehicle. En veure el carro de la compra sobre la superfície del planeta, la princeseta, picarona, li va dir.
-Quan n’has tret les coses ?
I ell li va dir,
-Màgia
I ella, mentre somreia, va pensar (màgia de prop, artista)
-Quan et dec?
-125 dinarets
Va obrir la bossa, va treure el bitlleter de pell de wasètic i li va donar 250. Se’ls havia guanyat amb escreix.
El taxista els va acceptar i, agraït, li va donar les gràcies i li va dir que estava al seu servei. Li va escriure el seu cel·lular i la matrícula del seu vehicle en un pos-it taronja que va treure del vehicle (que instants després ella llençaria pel forat del volcanet) Que no dubtés a sol.licitar els seus serveis i bla, bla, bla que ella ja no va escoltar.
Mentre es pentinava amb la mà, li va dir que seria tot un plaer.
La nau va marxar i ella va obrir la porta del baobab, va entrar el carro i allà dins, abans de treure la compra, va posar l’esquena sobre la paret fresca de l’arbre i va emetre un crit de plaer que tenia tancat dins el pit. Fins i tot, va plorar de felicitat.
Després li va venir una olor especial a tapisseria nova de vehicle de trinca i va riure com una beneita.
*carrera: nom que els treballadors del taxi li posen a un recorregut fet o que hauran de fer.
Capítol 6
Carta al petit príncep
Va desar-ho tot ben col.locadet, cada cosa al seu lloc i va preparar el sopar. Es faria unes carxofes al forn i un llenguado a la planxa. No tenia gaire traça a la cuina, així és que sempre feia coses senzilles. De fet, ningú li va ensenyar a cuinar. La mare sempre estava preparant recepcions i convencions; el pare viatjant d’ ambaixador de la Via Calio. Tan sols l’àvia l’havia iniciat en l’art culinari però, ben aviat, va veure que no tenia cap gràcia. No entenia allò d’ un pessic aquí, un pensament allà. En fer-se gran es va adonar que estava negada i ho va deixar.
Abans d’anar a dormir va agafar la cadira i es va posar a observar postes de sol. En va veure quinze. Era una de les aficions que li agradava del seu marit. Seien junts i miraven els canviants colors del cel des del seu minúscul asteroide. Va sentir una petita enyorança i va decidir que demà li escriuria una carta al Principito.
Va dormir com una reina. La tendresa del taxista havia aconseguit amansir-la i deixar-li el cos suau i tranquil. Es va dutxar i va preparar les torradetes de cada matí. Mentre la cafetera començava a bullir sobre el cràter va començar a escriure la carta.
Estimat, Prinsipitu
Des que vas marxar a La Terra els dies són més llargs i avorrits. Trobo a faltar la nostra conversa i les nostres curtes passejades per l’asteroide. Ahir vaig anar a comprar a Hvantron. Em va portar un taxista que duia un Hasvor daurat. Ja saps, el vehicle que ens agrada. Ja no tinc cap dubte, ens l’hem de comprar. És comodíssim.
Tranquil, cada matí he estat tallant arrels de baobab, o sigui que caseta segueix igual com la vas deixar. Cap novetat important. Ja saps, poca gent per la galàxia. Tan sols va passar l’home de negocis; em va proposar un pla de pensions i li vaig dir que ja parlaria amb tu, que jo d’això no entenc gaire. També es va atansar una nau Guzumba. A la galàxia 34000000001122222, els reis han celebrat el seu 25è aniversari de noces. Els guzumbans venien de la festa que van fer allà. Els enviaré una felicitació.
I poca cosa més. Desitjo que t’agradi aquell planeta del sistema solar i que el teu viatge sigui del tot profitós.
Posaré el full a la fumarola del volcà perquè quan la llegeixis t’arribi l’olor característica de la nostra terra.
Un petó i una abraçada.
Abans de ficar la carta dins el sobre la va fumejar sobre el cràter i la va tancar. Mentre estenia una bugada de color va passar el servei postal i la hi va lliurar. Va pensar que això era el que el seu marit volia llegir i això és el que ella va escriure. No tenia cap necessitat d’explicar-li les coses meravelloses que havien passat en la seva absència. Ell tenia vacances de mi i jo d’ell i punt. Així estaven les coses i no volia posar-se pedres al fetge, fer-se mala sang, ni molt menys, posar-se pals a les rodes a les seves fantàstiques descobertes. Havia decidit que aquestes serien les millors vacances de la seva vida i ho aconseguiria.
El principi de mal rotllo que li havia entrat el va tallar tornant a l’experiència del caliu de la fumarola. Li havia agafat el gust a no tocar-hi de peus. Mentre el fum anava directe cap al seu conill, tancava els ulls i sentia el tacte suau del taxista, els nassos vibradors del primer dia i la tranca de 29x5 que es clavava dins seu. Amb aquest brou sexual, de seguida li va marxar la tonteria i li van sobrevenir uns espasmes que l’aixecaven del terra. Flotava de nou a un pam del B-612, plenament satisfeta.
Capítol 7
El camí del somni
Encara duia calces de nena quan va començar a fer-se palles.
Es va despertar a mitjanit i es va alçar a beure un got d’aigua. Va agafar una mica de fred i corrents es va entaforar dins el llit . L’escalfor del cotó la va fer volar deu anys enrere. Un viatge cap a la descoberta
Estava al llit dels seus catorze anys, era dissabte i s’hi estava molt a gust. A fora plovia i feia fred. Sentia la càlida temperatura del nòrdic protegint-la d’aquell dia rúfol però interessant. Li agradaven els dies grisos. Sobre tot si els podia veure des de la finestra del seu petit palau. Tothom dormia, era ben d’hora i ella s’havia despertat després d’un somni estrany i lasciu.
Es trobava a classe de matemàtiques. Ell explicava equacions a la pissarra i ella, en comptes d’esbrinar els valors d’X i d’Y, centrava l’atenció en la gran incògnita del bony que mostrava sobre aquells Levy’s que tant li agradaven. Tothom resolia els problemes a la llibreta mentre ella no podia deixar de preguntar-se quina mena de polla amagava sota aquella cremallera argentada. Es va sentir observada, va alçar la vista i es va trobar amb la mirada inquietant del seu mestre. Es va atansar a ella i tota la resta del món va quedar congelada mentre un abrasador foc li pujava a les galtes. Estava realment avergonyida. La Núria, el Josep, el Marc, tots, semblaven estàtues de cera mentre ell venia cap a ella. Va abaixar els ulls i, de nou, sense voler, els hi va clavar sobre aquell monticle que havia augmentat de volum. Amb una càlida i suau mà sota la mandíbula li va alçar la cara fins als seus ulls i va dir,
-Avui, no estàs per la classe, què et passa? La seva mirada havia deixat de ser de profe i s’havia transformat en home.
Ella es volia fondre allà mateix. Ell, sense deixar d’escrutar-la va continuar.
-Veig que estàs interessada en altres coses. És cert?
Va empassar saliva i li va dir
-X és igual a 2, no?
Ell va somriure i va dir,
-No. Estàs equivocada, és la Y la que és igual a 2. La X és 0. No m’escoltes, però ara, això no importa.
Es removia dins el llit, barreja de vergonya, angoixa i desig d’ accelerar-ho tot.
Va abaixar de nou els ulls i es va trobar a un pam d’una mà sàvia, tranquil·la, que descordava el botó d’aquella bragueta. Ja no va moure la mirada; resseguia, barreja de por i plaer, les evolucions d’aquells dits que, lentament, li anaven oferint respostes a les seves preguntes. Va baixar la cremallera i, tot seguit els pantalons. Ja no va tenir temps ni ganes de veure com eren els seus calçotets, tan sols sabia que eren blancs i feien contrast amb aquell matoll de pèls negres que es descobrien ben a prop, a tocar. Tot seguit, va aparèixer aquell membre erecte, que apuntava cap al sostre de la classe. No volia alçar els ulls, no podia fer absolutament res. Semblava que ella també havia esdevingut de cera. Suaument, la mà destra del seu mestre li va acaronar els cabells i, situada darrera el clatell, li va començar a empènyer el cap direcció a aquella cigala enorme, rabiüda; grotesca i bella alhora. Tenia el gland vermell i semblava que anés a explotar. Sentia la seva olor a mascle. Esmunyida la por, li venien ganes de besar-la, de tocar-la, posar-la sobre les seves mans i pesar-la; fer-se un bany de vapor amb aquelles aromes masculines.
A dos centímetres dels seus llavis algú va decidir aturar el somni.
Fora plovia, sentia el dringar de les gotes sobre el vidre. El seu entrecuix estava humit, xop, d’un flux lletós i calent. Encara amb el record d’aquell sexe poderós descobert, va ficar la mà per sota la goma de la calça i, després de tocar-se el clítoris amb el dit índex i revinclar tot el coll per sobre el coixí, va fregar-se tot el cony amb el palmell de la mà i va ser increïble. Molt, molt ràpid, es diria que es va escórrer a sobre.
Era el seu primer orgasme.
Tota una sensació de plaer mai sentida. Gemegava, mossegava els llençols; amb una mà els retorçava, l’altra no volia sortir, s’hi havia quedat mig adormida sobre el seu pubis. La vulva no parava d’enviar-li petits impulsos, batzegades d’electricitat. Notava com els llavis s’obrien, tancaven, palpitaven. Entre les cuixes tenia un ésser viu que s’expressava.
Mai hauria imaginat que l’entrada al món adult, tant vilipendiat per tothom, fos tan generós, gustós, ardent, aaaaaaaaa!.
De seguida, va oblidar el somni, però no així el plaer que havia obtingut darrere d’ ell. En gaudia.
Capítol 8
Endreçar
Aquell record la va fer alçar del llit amb el pensament net, calmat i, amb ganes de fer. Estava desitjosa d’activitat. Avui redecoraria el seu petit asteroide. Després d’esmorzar, es va vestir amb una samarreta vella i uns texans apedaçats; es va col·locar un mocador al cap i es va posar a arranjar-ho tot. Va començar pel volcà, va escombrar les cendres i va perfilar amb un ganivet la rodona del petit cràter. Després va entrar a l’habitació dels mals endreços i va agafar les tisores de podar i el rasclet. Primer va retallar algunes herbotes i, tot seguit, va escarbotar un intrús baobab que començava a esberlar amb les seves dures arrels la part sud-oest del B-612. Va regar la flor i, satisfeta, es va aturar a mirar la seva terra. És petita però cuca, es va dir. Un cop acabats els treballs de jardineria es va dedicar a les estances interiors. Va treure totes les coses del rebost, va netejar de pols els prestatges i ho va tornar a posar tot de forma polida i ordenada. Es va estirar al llit, va mirar el sostre i li va venir al cap una idea revolucionària. Volia un canvi espectacular. De sempre li havia encantat la idea de tenir un llit d’aigua.
L’espant li va durar un segon, el va apaivagar amb un convençut, atractiu i poderós impuls de foc nou, de recomençar tot just ara, d’agafar les regnes i dirigir el seu destí. Tan sols era un llit però per a ella era un gran pas endavant. Seria la primera vegada que decidia, ella sola, alguna cosa. La primera. Sempre havia viscut al dictat dels altres, tot estava pensat, encaminat, signat. No sabia que era la iniciativa pròpia, no li calia, deien. Se sentia forta, rebel. Ara era el seu moment. No ho consultaria, no ho pactaria, no ho negociaria. Havia decidit tenir un llit d’aigua i ja havia marcat el número de telèfon de la companyia de taxis interestel·lars. Una breu dutxa amb un somriure permanent, un fort aplaudiment per la brillant idea i un bonic vestit per a l’ocasió. Ara estava tan sols per ella i per la seva dèria, així que no va pensar ni per un instant en la possibilitat de retrobar-se amb el simpàtic taxista del Hasvor daurat. Es va pintar els llavis, va agafar la bossa i va sortir a esperar la nau de transport que la duria al planeta Krijoink, conegut arreu la galàxia per la magnífica oferta d’establiments i grans superfícies dirigida al parament de la llar. Un quart d’hora més tard s’hi va presentar el vehicle conduït per una senyora que li recordava la seva tieta Gertru. Al llarg de gairebé tot el trajecte li va estar inflant el cap sobre el nou serial que feien a la cadena Galavision. Sort de l’Iphon Max que li van regalar per l’aniversari. Dissimuladament es va posar els cascos i, de tant en tant, movia el cap quan la mirava pel retrovisor.
A migdia van aterrar sobre la plataforma de l’hotel Estrastosfhere. Va dinar de menú en el restaurant de la planta 55, va fer una becaina a la cafeteria de la 33 i dues hores més tard entrava en Llits líquids, la botiga especialitzada en el descans. Directament es va dirigir a la secció de matalassos hidràulics i es va deixar assessorar per un simpàtic (no forçat) venedor. Abans de donar un cop d’ull als expositors van asseure’s en unes confortables butaques i van fullejar tres o quatre catàlegs. En un moment va aprendre un munt de coses sobre llits d’aigua. N’hi havia de múltiples dissenys i diferents components líquids, llits de llet de búfala, de llebre, de balena; de xarop de maduixa, de menta, d’albercoc, de regalèssia; d’aigua de mar, de llac, de riu, de pantà. Tots tenien nivells de farciment i termòstat. Increïble!
Davant de tanta oferta se sentia un pèl desemparada així que es va deixar aconsellar per l’Arni, l’amable xicot que tenia davant i que a mida que passava les pàgines li anava descobrint el fantàstic món líquid. Una senyoreta amb uniforme els va demanar si volien prendre alguna cosa i, de seguida, els va portar un cafè. De quin preu estaríem parlant i, ella va dir que el preu no era el problema. Ajudi’m si us plau, jo volia un llit d’aigua, no en tenia ni idea de tot això que estic veient. No s’alarmi, ja veurà com trobem el més adient per a vostè.
Capítol 9
Com un peix
Havien marxat i tenia el cos brutalment satisfet i relaxat. Encara estava sorpresa d’haver-s’hi encabit alhora aquelles dues enormes polles. Dos mascles; un darrera, penetrant-li i estrenant-li el cul i l’altre davant, clavant fins el fons del seu cony la seva melosa i dura cigala i jo, magrejant-me com mai els pits mentre em gronxaven de plaer i movent-me i llepant-ho tot i obrint els ulls per no perdre detall i no puc parar de gemegar i ostia, folleu-me, folleu-me, com m’agrada sentir-les, no pareu, no pareu, tanta luxúria, sóc una devota del sexe en majúscules, estic posseïda per les forces de l’asteroide, em marejo, em marejo...
Sentia l’escalfor de la llet arreu del seu cos trèmul. Ja havien marxat però l’escena es repetia dins el seu cap i, de nou, li arribaven veritables descàrregues elèctriques que anaven i venien de les natges fins al parrús passant per l’espinada, el clatell, els mugrons i el melic. No podia evitar ni la pell de gallina ni els espasmes de les articulacions. Tenia el cos enfebrat de desig sobre el seu estrenat matalàs d’aigua.
Abans d’adormir-se, va tornar a mirar el sostre i va dir seeeeeeeeeeeee, quina gran idea has tingut, tros de meuca!
Amb la llançadora transport portaven el matalàs. L’acompanyaven un tècnic, el comercial que l’havia atès i tres bidons d’aigua de mar. Van aterrar al costar del volcà i, de seguida, es van posar mans a l’obra. La princeseta els va acompanyar fins a la seva habitació i el tècnic, molt atent, va començar a desmuntar l’antic llit i dipositar-lo dins el vehicle de transport que els havia portat fins al B-612. Instants després va començar a omplir de líquid el seu nou matalàs. Mentre el noi s’ocupava d’aquestes qüestions, el comercial i ella es van prendre un te mentre observaven una magnífica pluja de meteorits i departien sobre la vida en aquella banda de la galàxia. Quan el llit ja estava ple d’aigua el noi els va avisar i tots tres es van trobar dins l’habitació. Era magnífic! El puc provar? I tant, pugi-hi. Va fer un salt i s’hi va llençar com una criatura. Els dos homes la miraven mentre ella els somreia. Què còmode! Tenia molta raó, Arni. Crec que he escollit bé. L’aigua de mar té una densitat que fa que el matalàs no sigui ni excessivament tou ni un pèl dur. Ja li ho havia dit, princeseta. Ha fet una bona compra. A la noia, en veure’ls allà palplantats, observant les seves diferents provatures de postures sobre aquell fons aquàtic, li van venir unes ganes boges de ser dolenta i, sense pensar-ho ni un moment, els va convidar a lleure amb ella. Els nois, que feia estona que se la miraven amb ulls golafrons (amb cada moviment que feia els anava ensenyant les calces i les cuixes) van acceptar el convit i s’hi van posar. No van caldre les paraules. Mentre el tècnic li treia la brusa, l’Arni se n’ocupava de grapejar-li l’entrecuix. Mica en mica, tots tres anaven perdent peces de roba i les carícies i les besades es feien més ardents i lascives. Un es dedicava als pits mentre l’altre li començava a besar el melic i baixava...Baixa, baixa, menja-te’l, no paris. Sentia la respiració dels dos homes barrejada amb els seus cada cop més intensos gemecs. Vull menjar-me les dues alhora. Vull assaborir-les. Vull mossegar-les. Ho vull tot. S’ho va fer venir bé i ja els tenia a la seva disposició. Tots dos amb el cap al coixí i ella embolicada entre les seves cames. Les tenia davant, estaven perfectes, dures, erectes, tenses, meravelloses. Aquelles venes semblaven que anaven a explotar. A mà dreta, la del tècnic que havia alçat el cap i l’estava mirant amb cara de xaiet; a l’esquerra, la de l’Arni, que s’estremia i se’l notava desitjós de ser devorat. Les hi va apropar i va començar el joc. Primer una, un bes, una llepada, un mos suau i cap a dins, mmmmmmmmmm què bona; després l’altra, directament dins la seva bocota de mamoneta. Anava i venia d’una a l’altra sense seguir un pla establert. Sortia una i, tot seguit, entrava l’altra, en un gran desordre d’ordre. Uau, totes dues per a mi, sí, aquestes dues cigales em pertanyen. Què bones, què dures, quin gust. Una mica més, una micona més, no vull que es corrin. Que no s’escorrin si us plau. No us correu, no. Vull que em follin. Vull que em folleu alhora. Els ho va dir amb el cos. Es va posar d’esquena sobre l’Arni. Amb una mà va recollir saliva de la seva boca i flux del seu cony i es va estovar el cul ficant-se un dit primer i un segon després, mentre el comercial no parava de magrejar-li els pits i el tècnic observava, excitadíssim les seves evolucions. Va agafar la cigala de la bèstia que tenia darrere i, lentament la hi va anar introduint dins el seu culet. Mai havia sentit aquella sensació. N’era verge. Primer li va fer una mica de mal, però de seguida aquella sensació es va traduir en un plaer desconegut. Va començar a moure’s mentre sentia la respiració animalesca de l’Arni dins la seva oïda; allò l’excitava encara més. En Mac, que així es deia l’expert en instal.lacions de matalassos, s’hi va posar lentament sobre d’ella i després de xumar-li els pits i col.locar-s’hi bé, per a no aixafar el seu company que estava en el pis de baix, va iniciar la penetració dins la seva clòtxina. Tots tres van començar a compassar els moviments, mentre l’aigua del llit anava i venia en forma de breus onades. Les tinc les dues a dins, les dues. Ostia puta, em sento una porca afortunada, les dues clavades, besa’m els pits, llepa’m el lòbul, besa’m, mossega’m el coll, caguntot no puc més, em ve, em ve, ahhhhhhhhhhhhhhhhh, quina passada, no podré resistir-ho, no podré, no podréeeeeeeeeeeeeeee.
I així és com la prova del matalàs la va deixar ben satisfeta. Sigui beneït el dia que va decidir fer aquesta compra.
Capítol 10
Havia dormit a la perfecció. El nou llit també ho tenia això, era molt complet. Resultava genial per a conciliar el son i descansar imaginant-te al mig d’un oceà tranquil i farcit d’estels titil.lants.
Es va alçar, es va dutxar, es va vestir de princesa i sobre la graella ben encastada en el con del volcà es va preparar dues torrades que un cop fetes va sucar de melmelada de tomàquet i posteriorment les va cobrir amb un grapat generós de formatge ratllat, que desat al rebost fresc es reservava per a un bon plat de pasta però li venia de gust innovar. Mentre assaboria l’esmorzar va badar observant altres asteroides llunyans i va pensar en fer un resum de tot el que havien deparat aquests dies ja que demà tornava el prinsipitu i no volia oblidar res del que havia succeït, perquè era un valuós material que pretenia anar recuperant a mida que la rutina conjugal li ho demanés.
Amb el full al davant no va saber per on començar, així que va buscar idees repassant les fulles del baobab. Li va venir al pensament organitzar les memòries d’aquestes vacances començant per l’experiència més valorada, després a l’inrevés, deixant aquesta per al final per tal que el text tingués una progressió interessant fins arribar al clímax, com així ho fan molts novel.listes o directors de cinema. Creant en el lector la necessitat de seguir avançant en el relat sabent que les pàgines l’empenyeran a un precipici on decididament esperaran llençar-s’hi de cap.
Mentre valorava aquest fil argumentatiu es va posar a rumiar en una llista de l’1 al 10 pensant en un possible índex. En aquesta numeració també es va mostrar indecisa perquè no sabria dir quina havia estat l’experiència sexual més satisfactòria. Després de moltes voltes i arribar a la conclusió que no podia catalogar aquestes aventures va tenir la brillant idea d’ordenar les seves memòries per ordre cronològic. Un cop això ja estava clar va decidir el títol, el capítol final i els agraïments.
Capítol 11 i final
Avui arriba el meu marit. Estic contenta perquè fa molts dies que no ens veiem. Tinc moltes ganes d’abraçar-lo i que m’expliqui les seves noves aventures que de ben segur han de ser molt interessants. Jo no li podré explicar massa coses de mi. Arreglar l’aste, regar el baobab, fer algunes compres quotidianes. Bé, sí, i el matalàs.
S’ha acabat la festa.
Agraïments per ordre d’arribada
-Els dos germans Wakuloife, el Galiofal, les fumaroles del volcanet, el taxista Seuriee Jasnol, el profe, els matalassers l’Arni i el Mac i especialment al meu Prinsipitu que sense ell havia estat capaç d' organitzar aquest sarau tota sola.
I ja
Comentaris