cosesquenoespodentocar

 El maltractador es mira les  xancles,  es repassa les ungles dels peus, fa una pausa i esbufega. No està satisfet del que veu. Cada una és de son pare i sa mare. L'excés de panxa no li permet tallar-se-les amb una mica de criteri. Aixeca el cap i mira a un infinit que es troba en el bungalow veí de la seva atrotinada caravana del càmping on està exiliat.   Tan sols l'acompanya el seu gos petit que l'estima amb devoció i que fa tot el que ell mana. El Tobi s'adorm sota l'ombra del vehicle i no entén per què fa dies que no veu la seva mestressa.  El maltractador que no se'n considera mira tonteries de tiktok, no està per òsties però se li escapa algun somriure amb tos  davant algun vídeo poc imaginatiu però molt línia Torrente. Quan se'n farta, entra al mail i esborra missatges mentre es caga en la puta mare que  va parir els correus brossa.  No en té d'altres. Sota els pits se li forma un petit llac i un riuet  li comença a baixar fent s...

  No sé com ni quan ha corregut la brama que la pròtesi de titani que em van posar dona sort. Gent d'arreu se m'acosta i em frega mòbils (joc online), dècims dels cecs i loteria, i fins i tot, algun document de properes proves mèdiques. Inicialment, era la família i els amics amb un somriure. Ara, ja és la gent del barri que al forn, al super o abans d'agafar un bícing elèctric em freguen tota mena de papers, medalletes i figures. Davant d'aquest èxit he pensat en demanar la voluntat portant de bracet un porquet d'argila per fer guardiola. També estic rumiant la idea de gestionar un calendari de visites a casa. I tot es va iniciar amb la bocamoll de la Mercè. Un cop acabades les deu sessions de fisioteràpia a l'hospital ja vaig començar a sortir a fer passejades primer amb les dues crosses i més tard, amb una de sola. -Noi, això ha estat vist i no vist- em va dir quan vam coincidir fent un cafè al Granier. Doncs, sí. Estic molt content, Mercè. A casa ja em moc s...