Salta al contingut principal

Quina sort de pròtesi

 No sé com ni quan ha corregut la brama que la pròtesi de titani que em van posar dona sort. Gent d'arreu se m'acosta i em frega mòbils (joc online), dècims dels cecs i loteria, i fins i tot, algun document de properes proves mèdiques. Inicialment, era la família i els amics amb un somriure. Ara, ja és la gent del barri que al forn, al super o abans d'agafar un bícing elèctric em freguen tota mena de papers, medalletes i figures.

Davant d'aquest èxit he pensat en demanar la voluntat portant de bracet un porquet d'argila per fer guardiola. També estic rumiant la idea de gestionar un calendari de visites a casa.


I tot es va iniciar amb la bocamoll de la Mercè. Un cop acabades les deu sessions de fisioteràpia a l'hospital ja vaig començar a sortir a fer passejades primer amb les dues crosses i més tard, amb una de sola. -Noi, això ha estat vist i no vist- em va dir quan vam coincidir fent un cafè al Granier. Doncs, sí. Estic molt content, Mercè. A casa ja em moc sense res. Ep! M'agafo de tant en tant a la paret però ja em noto força segur. 

-Apali, veus i la meva germana que va dir que nanai que són camai. 

-Doncs, explica-li el meu cas i a veure si la convences. 

-No ho crec pas. Aquella és més poruga!

-És genoll o maluc?

-Genoll. Per què?

-Tinc entès que costen una mica més   però a l'hospital vaig fer la recuperació amb gent operada de genoll i també els anava bé.

-Però tu has anat molt ràpid, oi?

-Sí, però també és cert que com sabia que m'havien d'operar vaig fer exercicis per muscular la cama.

-Aquella no es mou del sofà. Escolta et puc demanar un favor?

-Digues

-Et puc tocar amb una primitiva que m'he fet pel dijous?

-Com?

-No ho saps que això dona sort?

-Doncs, no.

-Puc?

-Està bé però per sobre dels pantalons.

-Sí, sí, és clar.


El Poblenou 5/07/2024


I es veu que li va tocar perquè si no és així no ho entenc


Vull pensar que si no l'he vist és perquè s'avergonyeix de no donar-me una part del pessic, que per justícia em correspondria, i per haver escampat el meu suposat poder.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

30 de febrer

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...