Salta al contingut principal

El maltractador al càmping

 El maltractador es mira les  xancles,  es repassa les ungles dels peus, fa una pausa i esbufega. No està satisfet del que veu. Cada una és de son pare i sa mare. L'excés de panxa no li permet tallar-se-les amb una mica de criteri. Aixeca el cap i mira a un infinit que es troba en el bungalow veí de la seva atrotinada caravana del càmping on està exiliat. 

 Tan sols l'acompanya el seu gos petit que l'estima amb devoció i que fa tot el que ell mana. El Tobi s'adorm sota l'ombra del vehicle i no entén per què fa dies que no veu la seva mestressa.

 El maltractador que no se'n considera mira tonteries de tiktok, no està per òsties però se li escapa algun somriure amb tos  davant algun vídeo poc imaginatiu però molt línia Torrente. Quan se'n farta, entra al mail i esborra missatges mentre es caga en la puta mare que  va parir els correus brossa.  No en té d'altres. Sota els pits se li forma un petit llac i un riuet  li comença a baixar fent slalom. Mentre s'eixuga la suor del coll el truca un suposat amic al qual no s'hi està d'insultar-lo quan li demana el perquè. 

 -Només em faltes tu. Tu també et poses a favor d'ella? Que no veus que és una mala puta? Mira on estic ara? Pels seus germans que si no...Maltractador em deien els cabrons.

Després d'un Ves a la merda, talla la comunicació, colpeja el mòbil contra la taula plegable i torna a centrar la vista en el blanc embrotit del mòbil home de davant.  

Mira i mastega ràbia com si es tractés d'un xiclet de menta ressec després de passar tota la nit desat a la tauleta.

 Que collons s'hi han de posar pel mig. Que es cuidin més de les seves famílies. Que m'obririen el cap si tocava la seva germaneta. Podrits. Estic aquí perquè eren tots clavant-me empentes. Veniu d'un en un i veurem qui li obre a qui. 

Marxem d'aquí Tobi, que aquí no ens volen. Vine,corre, vine. 

 I es mossega l'altra mà com fan "els fatxendes" quan creuen que el món el tenen en contra i no s'hi enfronten perquè els retenen de la camisa.

 Amb el putu cotxe de línia he hagut de venir. La casa, el cotxe, tot s'ho ha quedat la tia. Perquè s'hi van posar pel mig que si no una merda estic aquí. 

 Passa una família que va al riu a banyar-se, el saluden. Li demanen si baixarà a fer una capbussada.  Ell no hi vol anar. Són molts anys al càmping, no vol trobar-se gent i respondre preguntes. No vol fer res, només estar assegut a l'ombra remugant.

 El gos hi vol jugar, surt del seu amagatall a l'ombra i belluga la cua cercant la carícia dels petits. Quan ja han girat el carrer de terra es mira el gos i li clava la bronca. 

- Passa dins ! Què passis, t'he dit! 

El gos abaixa la mirada i torna al seu cau. Ja el coneix, millor no buscar-li les pessigolles.

- Putu gos!

 Pensa un moment en el dinar. Pot de mandonguilles. Plat únic. I una pera.

Fa una pilota després de treure el darrer Winston i pensa que fuma massa i què i diu el parenostre de tot empedreït fumador, d'alguna cosa hem de morir

 Se li enganxa el cul a la cadira. Avui, 26 de juliol, Sant Quim i Santa Anna s'hi han lluït. Li ve un pensament de la darrera trompada que li va fotre i llença el paquet buit a la galleda oberta d'escombraries on s'hi passegen unes llamineres mosques. No hi encerta i el gos es pensa que l'amo vol jugar.

-Passa! No et moguis! Qui t'ha dit res a tu?

Putu tabac. Sort que ha trobat tres cigarretes més en un paquet mig planxat a l'armariet que fa de rebost.

S'encén una i se la fuma amb urgència, talment com un malalt. S'apaga la cigarreta a la mà però com per damunt de tot és un covard, s'escup al palmell abans de fer-ho.


 Falta poc per arribar al càmping. Soc idiota. Havia dit que mai més i el torno a perdonar. El conec, aquesta nit farem les paus i em tractarà com la seva reina. Porto un tuper de sardines en escabetx i un altre de pebrot, ceba i albergínia escalivada. Farem les paus sopant amb un vi blanc ben fresquet que porto a la nevera portàtil. 

Quan apaga el motor i surt del cotxe el gos li fa mil festes. Ell no es mou de la cadira de càmping on sembla estar encolat però pensa que això sí que és una veritable sorpresa. Creia que aquesta sí que era la darrera vegada. Intentarà no retreure-li res, estar calmat i tenir la festa en pau. M'estima, ha vingut.

-M'has portat tabac?

-No, no ho sabia.

-T'ho podies imaginar que porto tres dies aquí sol. 

-Doncs, no. Podia pensar que tens cames per haver anat a comprar-ne.

Ja comencem.


Ella hauria de pujar de nou al cotxe, però no ho fa. Se sent sola i ha vingut perquè el vol perdonar.

Ell ara mateix estamparia el gos per traïdor, per fer-li festes a l'enemic. Li ho farà pagar.


Borredà, 24/07/2024


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

30 de febrer

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...