cosesquenoespodentocar

  Ara volarem ben lluny, a 180 graus de tu i el viatge emociona, vitalitza, neguiteja i il.lusiona  però ens allunya  així que haurem de pensar com aconseguir de tant en tant estar juntets, sumant uns altres 180 cap a tu si no et mous gaire del lloc on ets. Hi hem de pensar. Som-hi! Idees: Podem tenir una finestra inventada amb boniques cortines que a l'enretirar-les ja ens poguéssim veure. I ja posats (perquè no en tindrem prou) uns vidres de fàcil obertura per a deixar participar  tots els altres sentits  gelosos de la vista. També podem rememorar la breu però intensa història que hem viscut.  Per posar un exemple seguir amb gran expectació el recorregut saltarí del gall, les ensopegades de cap de la granota i els canvis de sentit a la babalà del cotxe de corda. O quan et cantava en castellà  "chicha, chicha la salchicha"  i després adonar-me'n i fer-ho tot seguit en català  "xixa, xixa la salxixa"  i obries molt la boca i somreies com...

  Estimada Miranda, mica en mica et conec una mica més; vull que ho sàpigues. Aquest somriure que dibuixes mentre m'acosto a tu té més d'un significat. Deixant de banda els altres vull centrar-me en el més interessat. Em somrius i amb les bellugadisses manetes de cranc treballes l'aproximació d'alguna part de mi cap a les teves genives. Mentre ho fas t'inventes una cançó convincent i fàcil d'aprendre que acompanyes amb aquells ulls arrodonits tendrament atractius 🎹🎵🎶 Vine,  que vull saber a què em saps vine cap a mi. 🎼Acosta't,  que vull tastar com ets acosta't cap aquí. 🎼Deixa'm vora els meus llavis deixa'm el teu dit. I després amb fruïció el succiones i el repel.les una estona fins que et canses i retornes a la teva saborosa mà. T'ho vinc a comentar per si et penses que jo també em mamo el dit. La Alberca 17/10/24