Salta al contingut principal

La distància de tu

 Ara volarem ben lluny, a 180 graus de tu i el viatge emociona, vitalitza, neguiteja i il.lusiona 

però ens allunya 


així que haurem de pensar com aconseguir de tant en tant estar juntets, sumant uns altres 180 cap a tu si no et mous gaire del lloc on ets.


Hi hem de pensar. Som-hi!


Idees:


Podem tenir una finestra inventada amb boniques cortines que a l'enretirar-les ja ens poguéssim veure. I ja posats (perquè no en tindrem prou) uns vidres de fàcil obertura per a deixar participar  tots els altres sentits  gelosos de la vista.


També podem rememorar la breu però intensa història que hem viscut.  Per posar un exemple seguir amb gran expectació el recorregut saltarí del gall, les ensopegades de cap de la granota i els canvis de sentit a la babalà del cotxe de corda.


O quan et cantava en castellà 

"chicha, chicha la salchicha"

 i després adonar-me'n i fer-ho tot seguit en català 

"xixa, xixa la salxixa"  i obries molt la boca i somreies com ningú em somriu.

Com ningú somriu. 

 I què em dius del gall i la gallina estaven al balcó i vas deixar de plorar perquè volies saber què passaria en el moment que la gallina s'adormís. 


També pots recordar com simulo la veu del drac de Sant Jordi i moc els braços simulant la llarga cua. Et van agradar els esgarips perquè és un llenguatge que comences a practicar. A tu et surten més aguts i modulats i et queden molt bé i m'encanten escoltar-los i intentar entendre el que vols dir.  Com els trobaré a faltar repassaré tots els vídeos del papa i la mama on xerres, rius i reacciones a les pessigolles. Els veuré i els escoltaré amb botons com un podcast alguna nit en alguna llitera de baix mentre la iaia llegeixi o dormi a la de dalt.


 Veus, se m'acuden idees. 

Tu també pensa-hi.

 Sé que la mama t'ensenyarà fotos de nosaltres i així et serà més fàcil no confondre'ns amb uns altres de la teva farcida biblioteca de personatges que mica en mica vas ordenant. No et preocupis, un dia no gaire llunyà acordaràs noms i cares. Ara encara és complicat.


No ho dubtis la iaia i jo t'enviarem fotos des de les antípodes, potser estem cap per avall però no et preocupis, ja les imprimiran a l'inrevés.   Si ens engresquem et farem i enviarem una breu haka que quan siguis adolescent et farà una mica de vergonya veure de què eren capaces la teva grandma i el teu grandpa. 

Nosaltres també rebrem noves imatges i vídeos que correrem a obrir de forma prioritària encara que per allà, en aquell moment, s'hi passegi ben ufanós un aborígen tatuat i  mig nu o un simpàtic kiwi.


Llavors vols que ens hi posem?

Els teus llavis, sobretot el molsudet de baix em diu que sí.


Ja veuràs. Serà fàcil i emocionant, tan sols hem de tancar els ulls per a TROBAR-NOS


Miranda, et cargolo com una serp i et mossego sense dents. 

Intensament.

Besets.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

POTENCIALITATS

  Avui ho hem comentat amb l'Aurora. Tots devem ser si no els millors sí molt traçuts en alguna cosa però no hem tingut la sort de descobrir-ho. Això ens ha vingut perquè parlàvem que a vegades quan et despertes t'adones que alguna part del cos encara està adormida. M'ha dit que a ella li passa amb les mans. Llavors jo he anat a comprovar si jo les tenia adormides i alçant els braços he obert i tancat les mans repetidament i he vist que tenia una certa facilitat en fer aquest exercici i m'he dit ves que no hagués estat un bon castaluenyer? Llavors mig rient hem muntat gires per tot el Japó i espectacles de molt d'èxit a la capella de Santa Anna, sí, allà on sempre anuncien guitarra flamenca. Qui em pot negar que si de ben petit, dins una família d'artistes, els reis m'haguessin portat unes castanyoles i m'hi hagués dedicat amb gràcia, acompanyat de bons mestres, no hauria arribat a ser un dels grans, per no dir el més gran solista d'aquest petit i...

Un viatge de somni (I-II)

 I Avui és el seu aniversari i per celebrar-ho ha decidit marxar de viatge aquesta nit. Sobre el  llit ha posat la maleta oberta de bat a bat farcida de les coses amb què s'omplen les maletes quan vas tres dies de viatge i a terra, una motxilla petita de vint litres, amb un paquet de mocadors humits, boli blau i llibreta; una ampolla d'aigua, una crema hidratant, un tub de lubricant, una capsa de dotze preservatius i un bon llibre de tapa dura per celebrar el dia de Sant Jordi, llegint.  Després de sopar, desparar taula i veure, arrepapada al sofà, un concurs de cantants a 3Cat, s'ha rentat les dents, s'ha posat tan sols uns pantalons curts de pijama i s'ha ficat al llit tancant i enretirant primer la maleta per a poder encabir-s'hi. Un cop dins del blanc i planxat llençol l'ha desplaçat, fent-la rodar, al costat de la tauleta de nit i ha posat una mà al mig de la nansa, com per amansir-la per si havia agafat nervis. Abans de tancar el llum, ha obert l'e...