Salta al contingut principal

VULL QUE SÀPIGUES QUE HO SÉ

 Estimada Miranda, mica en mica et conec una mica més; vull que ho sàpigues. Aquest somriure que dibuixes mentre m'acosto a tu té més d'un significat. Deixant de banda els altres vull centrar-me en el més interessat. Em somrius i amb les bellugadisses manetes de cranc treballes l'aproximació d'alguna part de mi cap a les teves genives. Mentre ho fas t'inventes una cançó convincent i fàcil d'aprendre que acompanyes amb aquells ulls arrodonits tendrament atractius



🎹🎵🎶 Vine, 

que vull saber a què em saps

vine cap a mi.


🎼Acosta't, 

que vull tastar com ets

acosta't cap aquí.


🎼Deixa'm

vora els meus llavis

deixa'm el teu dit.


I després amb fruïció el succiones i el repel.les una estona fins que et canses i retornes a la teva saborosa mà.

T'ho vinc a comentar per si et penses que jo també em mamo el dit.


La Alberca 17/10/24


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...

POTENCIALITATS

  Avui ho hem comentat amb l'Aurora. Tots devem ser si no els millors sí molt traçuts en alguna cosa però no hem tingut la sort de descobrir-ho. Això ens ha vingut perquè parlàvem que a vegades quan et despertes t'adones que alguna part del cos encara està adormida. M'ha dit que a ella li passa amb les mans. Llavors jo he anat a comprovar si jo les tenia adormides i alçant els braços he obert i tancat les mans repetidament i he vist que tenia una certa facilitat en fer aquest exercici i m'he dit ves que no hagués estat un bon castaluenyer? Llavors mig rient hem muntat gires per tot el Japó i espectacles de molt d'èxit a la capella de Santa Anna, sí, allà on sempre anuncien guitarra flamenca. Qui em pot negar que si de ben petit, dins una família d'artistes, els reis m'haguessin portat unes castanyoles i m'hi hagués dedicat amb gràcia, acompanyat de bons mestres, no hauria arribat a ser un dels grans, per no dir el més gran solista d'aquest petit i...