cosesquenoespodentocar

  Una formiga ha pujat fins al meu pit i un cop arribat a un lloc estratègic, ha assaborit i després carregat, una de les molles que m'han caigut de l'esmorzar. Potser amb una mica de sort per a ella el mos escollit conté una pàtina de melmelada de taronja amarga. L'observo baixar per la corba de la panxa fins a la cama, em creua els pantalons curts i comença a fer-me pessigolles a la cuixa. Tu ves fent, com si fos ca teva. Troba camins entre les meves pilositats, deixa enrere el genoll i amb compte m'he de gratar el turmell. Ràpidament arriba a terra i enfila un camí inventat fins al seu cau on altres formigues també hi entren a dipositar diverses troballes alimentícies.   La ressegueixo fins a perdre-la sota terra. M'aixeco de la cadira i m'espolso les altres molles de l'entrepà que van a parar a terra. Altres que vinguin ho tindran més fàcil que la meva. Ella, de fet, ja forma part de la família, fins i tot li posaria nom i cognoms perquè hem compartit un...