Ara m'hi ha donat per pensar. Potser la innocent pregunta que et vaig fer sobre si t'interessaven els jocs d'atzar no va ser prudent per part meva. No tenia cap malícia, només pretenia ampliar el nostre camp de conversa i coneixença. N'estic convençut que el silenci inicial i el canvi estratègic de tema avalen la meva creença. El fet de no rebre cap resposta per part teva m'ha portat a entendre que tens un problema real amb la ludopatia. Des d'aquell dia no he deixat d'imaginar-te en màquines escurabutxaques de múltiples bars després d'un mal examen, d'una classe travada o d'una resposta desafortunada d'alguna companya. Qualsevol frustració t'ha obert les portes d'aquests locals amb música celestial de fons. A la barra has demanat un tallat, has pagat en efectiu i has pregat canvi en monedes. Un petit glop de distracció i des del tamboret alt diposites la primera fitxa que et dona dret al joc. Ho fas sense alegria, perseguin...
Hi escric perquè m'agraden les sensacions que em provoquen els processos del plantejament, nus i desenllaç; sobretot aquest darrer. Intento que cerqui la complicitat, el riure i la tendresa.