Salta al contingut principal

Parc d'atraccions

 (Abans de llegir penseu que això és literatura on la realitat no sempre queda reflectida en el mirall)

No patiu Mariona i Aleix.

Has hagut de venir tu per recordar algunes de les prestacions que jo tenia, sobretot ser escalable i atracció vertiginosa de fira.

 Ho explicarem amb una metàfora, 

 feia al voltant de vint-i-cinc anys que tenia cobertes amb llençols vells aquestes facultats. Has vingut tu i obrint els porticons  les has descobert. Un sobtat corrent d'aire fresc que ho ha fet voleiar tot. He fet una llambregada al pis i m'ha fet gràcia retrobar-me amb mobles, quadres i objectes que ja havia oblidat, talment com allò que un dia es va desar al fons d'un traster. 

 I com he dit he tornat a ser escalable per tu. Amb una tècnica, que millores dia a dia,  puges per sobre meu  fins a fer-te amb aquella joguina que per art de màgia ha aparegut sobre el meu cap. Abans de fer el darrer pas, de conquerir el cim, ens mirem amb un somriure i m'hi estic molt de no devorar-te sense dents. Una altra modalitat d'escalada és la que fas per accedir a un pis superior, com per exemple el sofà o la iaia que seu a terra al meu costat. Trobes les millors preses, falques bé els peus i t'empenys amunt, valenta com acotxadora o enxaneta.


 Pel que fa a la segona prestació que he esmentat a l'inici del text ja hem provat algunes de les atraccions. Hem pogut volar amb l'avió vermell i divertir-nos fent cares i posant a la sorprenent sala dels miralls del Tibidabo. També t'has despentinat i emocionat a  la caiguda lliure, el suau dragoncanito i el tren de la mina, variant sense túnel de Port Aventura. Però ara per ara no totes les atraccions vertiginoses de la fira o del parc estan en funcionament per a tu. ( Que ningú s'espanti! ) Unes perquè cal engreixar-les i fer un bon manteniment,  altres perquè encara no fas la mida per a poder pujar-hi. Tot arribarà. 

 

 Si a la llarga estàs interessada en provar-les li pots demanar fitxes al teu pare o a la tieta Alba que de ben segur que alguna els va sobrar i la tenen desada a la tauleta de nit.


El Poblenou, 3/3/25

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

POTENCIALITATS

  Avui ho hem comentat amb l'Aurora. Tots devem ser si no els millors sí molt traçuts en alguna cosa però no hem tingut la sort de descobrir-ho. Això ens ha vingut perquè parlàvem que a vegades quan et despertes t'adones que alguna part del cos encara està adormida. M'ha dit que a ella li passa amb les mans. Llavors jo he anat a comprovar si jo les tenia adormides i alçant els braços he obert i tancat les mans repetidament i he vist que tenia una certa facilitat en fer aquest exercici i m'he dit ves que no hagués estat un bon castaluenyer? Llavors mig rient hem muntat gires per tot el Japó i espectacles de molt d'èxit a la capella de Santa Anna, sí, allà on sempre anuncien guitarra flamenca. Qui em pot negar que si de ben petit, dins una família d'artistes, els reis m'haguessin portat unes castanyoles i m'hi hagués dedicat amb gràcia, acompanyat de bons mestres, no hauria arribat a ser un dels grans, per no dir el més gran solista d'aquest petit i...

Un viatge de somni (I-II)

 I Avui és el seu aniversari i per celebrar-ho ha decidit marxar de viatge aquesta nit. Sobre el  llit ha posat la maleta oberta de bat a bat farcida de les coses amb què s'omplen les maletes quan vas tres dies de viatge i a terra, una motxilla petita de vint litres, amb un paquet de mocadors humits, boli blau i llibreta; una ampolla d'aigua, una crema hidratant, un tub de lubricant, una capsa de dotze preservatius i un bon llibre de tapa dura per celebrar el dia de Sant Jordi, llegint.  Després de sopar, desparar taula i veure, arrepapada al sofà, un concurs de cantants a 3Cat, s'ha rentat les dents, s'ha posat tan sols uns pantalons curts de pijama i s'ha ficat al llit tancant i enretirant primer la maleta per a poder encabir-s'hi. Un cop dins del blanc i planxat llençol l'ha desplaçat, fent-la rodar, al costat de la tauleta de nit i ha posat una mà al mig de la nansa, com per amansir-la per si havia agafat nervis. Abans de tancar el llum, ha obert l'e...