Ara m'hi ha donat per pensar. Potser la innocent pregunta que et vaig fer sobre si t'interessaven els jocs d'atzar no va ser prudent per part meva. No tenia cap malícia, només pretenia ampliar el nostre camp de conversa i coneixença.
N'estic convençut que el silenci inicial i el canvi estratègic de tema avalen la meva creença. El fet de no rebre cap resposta per part teva m'ha portat a entendre que tens un problema real amb la ludopatia.
Des d'aquell dia no he deixat d'imaginar-te en màquines escurabutxaques de múltiples bars després d'un mal examen, d'una classe travada o d'una resposta desafortunada d'alguna companya. Qualsevol frustració t'ha obert les portes d'aquests locals amb música celestial de fons.
A la barra has demanat un tallat, has pagat en efectiu i has pregat canvi en monedes. Un petit glop de distracció i des del tamboret alt diposites la primera fitxa que et dona dret al joc. Ho fas sense alegria, perseguint el premi que apaivagui Ia teva set. Però no passa res i llavors hi poses una altra moneda de les que tens disposades en renglera en un sobresortint de la màquina. Ho has vist fer a d'altres com tu i així no les has de buscar per la butxaca.
Una altra, i una altra i el so de les diferents caselles lluminoses girant i les fruites o símbols ( no hi entenc gaire) que hauria d'anar bé que siguin coincidents quan es parin i, tant de bo, et regalin el dringar accelerat dels euros baixant en estampida de búfals fins a la coveta.
Però no hi ha sort, de tant en tant, hi cau alguna de solitària en el sarronet metàl.lic per donar peixet, però no t'omple, no és el que busques. Qui és conforma amb el duro per pesseta de la loteria de nadal?
Aquí la màquina no està calenta i marxes seguint la repetida i coneguda ruta que duus gravada en el teu particular Google maps.
En aquell bar t'acabes de prendre un tallat per 50€. Et dol però no t'amoïna perquè saps que l'èxit t'espera allà davant, a la següent parada. Això és un joc de resistència. Qui pot més? La màquina o tu?
Pagaràs la coca-cola zero amb els altres 50€ que t' has posat aquest matí a la cartera. Potser els recuperis, els perdis o els guanyis com passa gairebé cada dia. Si perds agafaràs el tren d'esma, maleint el dia. Si guanyes tocaràs els bitllets que t'han canviat quan has posat les monedes a grapats sobre la barra. Els tocaràs, ben plegadets a la butxaca, i et doldrà no haver-te quedat més estona perquè era el teu dia de sort i no saps quan tornarà a passar.
Mai ha passat que et quedessis en pau.
Potser m'equivoco i són suposicions meves i vas canviar de tema perquè no et venia de gust parlar d'això i punt. A la gent li agrada inventar-se històries.
M'ho hauria de fer mirar.
El Poblenou 8/3/24
Comentaris