Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2025

Miranda interior

 A vegades la Miranda marxa a un exoplaneta mentre nosaltres interactuem amb ella. Fa un click i desapareix de La Terra quan li volem entaforar un darrer tros de pollastre, una cullerada d’arròs o una pastanaga bullida.   Marxa del tot, no ens deixa cap mostra del seu pas pel nostre planeta blau, tan sols el seu cos esbalaït i la mirada que traspassa qualsevol sòlid que es posi davant.   La cridem, sacsegem les mans davant del seu rostre però no hi ha la més mínima comunicació aquí. Imaginem que allà sí i que és recíproc. O sigui podem pensar que en el seu exoplaneta també entra en trànsit i és en aquest moment quan la tenim aquí i es menja les cireres o les olives amb fruïció; juga, mama, passeja i puja esglaons.   Com això del temps és tan relatiu i complicat en els trasllats intergalàctics pot passar que, quan deixa d’estar amb nosaltres un instant,  passi un any i mig allà dalt.   Jo espero que estigui ben cuidada, que estimi i se l...

La comoditat d'una cadira de platja

 Tenia molta platja on poder estirar el seu cos morenet però curiosament aquí estava de nou.   M’agradava molt aquesta noia d’estil brasiler que havia conegut al càmping. Estranyament semblava que jo també li feia el pes perquè era la tercera vegada que la seva tovallola amb la bandera d’ ordem e progresso i les xancles a conjunt apareixia a tocar de la meva nova i fabulosa cadira plegable . Avui tant ella com jo havíem baixat a la platja sols. La meva colla havia decidit fer una visita cultural a Tarragona, sense mi, perquè clarament tenia altres interessos. A ells els vaig dir que no havia passat bona nit i m’haureu de disculpar. En el seu cas, ho desconec, però m’ho puc inventar.   Era dilluns i tocava bugada. La nit anterior les quatre noies s’havien organitzat. Les altres tres amigues s’ encarregarien de portar i posar la roba a les rentadores del càmping i esperar a tenir-la neta i ella, la meva futura conquesta d’estiu, l’estendria a la corda que havi...

Breus reflexions

 PROCRASTINADOR Va veure el full en blanc (Uyuni-Bolívia) després d’haver escrit per l’altra cara tota mena de propòsits i projectes de millora. Havia buidat el pap i ara no hi havia més que el no-res sense horitzó fins al penya-segat (Dover-Regne Unit) del límit del full. Aquesta altra banda desèrtica se suposava que estava destinada a anotar les accions realitzades per tal de posar en pràctica totes les idees que havia escrit a la cara oposada. ________ PESAT Va tocar el dos però molt poc a poc, d’un en un i semblava que no acabava de marxar. ________ IMPOTÈNCIA No acabava de sortir-se’n i és que per posar un exemple clarificador, en ple estiu havia posat el ventilador en mode hivern i per molt que giressin les pales de fusta, l’aire en moviment no li arribava.  ________ RECORDS Ella, amb il.lusions renovades, va treure els llençols que cobrien els mobles per evitar-los la pols i es va confondre; creia que també els protegia del pas del temps.  ________ PÈRDUA Va somi...