Salta al contingut principal

La comoditat d'una cadira de platja

 Tenia molta platja on poder estirar el seu cos morenet però curiosament aquí estava de nou. 

 M’agradava molt aquesta noia d’estil brasiler que havia conegut al càmping. Estranyament semblava que jo també li feia el pes perquè era la tercera vegada que la seva tovallola amb la bandera d’ ordem e progresso i les xancles a conjunt apareixia a tocar de la meva nova i fabulosa cadira plegable . Avui tant ella com jo havíem baixat a la platja sols. La meva colla havia decidit fer una visita cultural a Tarragona, sense mi, perquè clarament tenia altres interessos. A ells els vaig dir que no havia passat bona nit i m’haureu de disculpar. En el seu cas, ho desconec, però m’ho puc inventar. 

 Era dilluns i tocava bugada. La nit anterior les quatre noies s’havien organitzat. Les altres tres amigues s’ encarregarien de portar i posar la roba a les rentadores del càmping i esperar a tenir-la neta i ella, la meva futura conquesta d’estiu, l’estendria a la corda que havien lligat d’arbre a arbre de la parcel·la. En el pacte també entrava recollir-la. Això sí, cadascuna es plegaria la seva. 


 Ens vam saludar, vam dissimular buscant vaixells de vela a l’horitzó i vaig utilitzar la tècnica infal.lible, 

- Perdona, em pots vigilar les coses? Faig un banyet i torno de seguida.

- Sem problemas.

Així, en portuguès, encara que jo sabia que parlaven en català entre elles. Això de la nacionalitat era un invent meu per donar-li un caràcter internacional al flirteig i amb la intenció de distorsionar un futur record.

 Quan vaig tornar del meu bany on tot i capbussar-me no deixava de tenir present el seu cos em va dir

-Ara em toca a mi.

- I tant. Gràcies. Ves, ves tranquil.la. 

- Com està? 

- Humida i salada. Ha,ha. No, està molt bona. Neta i fresqueta però no freda.

- Doncs hi vaig.

 Era el tercer dia que casualment coincidíem i la periodicitat ens va obrir les portes de la comunicació. Després de tornar de l’aigua, com un felí afamat li vaig resseguir totes les gotetes salades que jugaven a recórrer la seva geografia, i un cop estirada ens vam explicar mitja vida de veritat i mitja de mentida. Un cop secs ens vam ajudar a posar crema, ara tu, ara jo i feliçment tot va anar bé i vam acabar junts a l’aigua sense tenir controlades les nostres pertinences. Jugant i agradant-nos ens vam acabar besant. Sí, així de ràpid. Crec que tots dos anàvem per feina. Vam quedar per banyar-nos a la nit, després de sopar. Cadascú ja es buscaria la seva excusa.

 Suposo que per comoditat i novetat vaig decidir anar amb la meva cadira cap a la platja. M’havia enamorat d’ella en un super abans d’arribar a la nostra caseta del càmping. La vaig provar en un passadís, em vaig imaginar en un nivell superior prenent el sol i llegint i; la vaig haver de comprar. Els col.legues em van increpar 

-Puretes, iaio, on vas amb això? 


Encara riuen però jo crec que més d’un, amb la boca petita me la demanaran en préstec. Al temps.


 Tots dos sabíem que fèiem allà i ja ens teníem confiança així que li vaig dir que portava un preservatiu. Il.lusionats i drets ens vam besar i ens vam magrejar amb una urgència proporcional al desig. Va furgar entre la meva roba que s’amuntegava amb la seva sobre la sorra fosca i el va trobar. Amb la boca va mossegar l’embolcall i el va fer present. Estava clar, ho anàvem a fer. Tots dos, protegits per la nit, ens vam treure els banyadors mullats ( a l’aigua ja havíem fet les prèvies) i ella em va dirigir cap a la meva cadira que de seguida vaig posar en posició horitzontal perquè ATENCIÓ!, a més de diferents punts d’inclinació també tenia una prestació de la qual moltes altres del mercat no disposaven. Gràcies a un arquet que en obrir-se 90° es transformava en uns peus tenies una gandula totalment plana, o sigui un llit per fer fantàstiques migdiades.

 Per a ella potser va ser un dels millors polvos de la seva curta vida. Per a mi no, ja que des del primer moment no vaig deixar de pensar en el pes màxim que indicava l’etiqueta del fabricant, 110 Kg. Jo feia entre 82 i 84, sí, per als meus 170 cm estava una mica fondon. Per sort ella era més aviat baixeta i prima. El seu cos magnífic faria entre 48 i 53 kg. Mentre ens entortolligàvem amorosament jo anava calculant fredament el pes total. Per la part baixa fèiem 130 kg. i per la part alta uns insuportables 137 kg. 

 No ho aconseguirà! 

 Intentava dissimular amb una respiració i moviments de maluc molt creïbles però no podia deixar de pensar en quin moment em quedaria sense cadireta de 31,99€ del Bon Preu. Tot i el risc de perdre la concentració i l’ànim, vaig mantenir-me ferm perquè feia bona olor, estava suau i m’excitava.


Amb les sacsejades i espasmes de plaer d’ella, l’ habilitat llit semblava sincronitzat amb el nostres suats orgasmes ( el meu ben dissimulat) i sota nostra es va sentir un fatídic i sec CRACK metàl.lic que em va deixar el cap mig enfonsat a la sorra. 

 Mentre ens vestíem tots dos rèiem de la situació, ella a cor que vols i jo amb un somriure fingit que també va passar  per bo. 


 Els dies posteriors la vaig evitar perquè a la vora de l’aigua des de la meva vulgar tovallola pensava que el mínim que podia haver fet era oferir-se a pagar la meitat de la cadira.


Miami platja, 23/7/2025


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

30 de febrer

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...