A vegades la Miranda marxa a un exoplaneta mentre nosaltres interactuem amb ella. Fa un click i desapareix de La Terra quan li volem entaforar un darrer tros de pollastre, una cullerada d’arròs o una pastanaga bullida.
Marxa del tot, no ens deixa cap mostra del seu pas pel nostre planeta blau, tan sols el seu cos esbalaït i la mirada que traspassa qualsevol sòlid que es posi davant.
La cridem, sacsegem les mans davant del seu rostre però no hi ha la més mínima comunicació aquí. Imaginem que allà sí i que és recíproc. O sigui podem pensar que en el seu exoplaneta també entra en trànsit i és en aquest moment quan la tenim aquí i es menja les cireres o les olives amb fruïció; juga, mama, passeja i puja esglaons.
Com això del temps és tan relatiu i complicat en els trasllats intergalàctics pot passar que, quan deixa d’estar amb nosaltres un instant, passi un any i mig allà dalt.
Jo espero que estigui ben cuidada, que estimi i se l’estimin i que com una esponja xucli tots els coneixements que pugui. Potser un bon dia, quan retorni, ens expliqui i posi en pràctica experiències i teories fins ara increïbles d’imaginar aquí a La Terra. Tant de bo hi trobi solucions i ens ajudi a millorar.
Que badis bé carinyet.
La Molina, 29/7/2025
Comentaris