En un instant et canvia la vida
El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.
Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem!
Bah!
I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .
HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...
No deia res, emprenyat com una mona per haver caigut perquè està clar que si algú ho ha de fer sempre soc jo. Per ara. M'he sabut controlar i no he insistit en fer-li preguntes. Ja el conec de fa molts anys, com si l'hagués parit que es diu. Un cop més o menys neta la cara he vist que les ferides no eren profundes, més aviat rascades localitzades sobretot al nas i una mica al front. Ai, nen com se't posarà la cara. He fet una pilota embolicant tots els mocadors banyats ( és tan aparatosa la sang!) amb la mascareta que ell havia utilitzat.
He vist que tenia una expressió facial estranya, com, com, com amb trets orientals, sobretot la mirada era pròpia d'un turista xinès, coreà o japonès. Mira que m'ho han explicat un munt de vegades, que si els ulls cap amunt són aquests, que si cap avall són els altres.
I mentre mirava aquesta cara tan desconeguda per a mi m'ha dit, amb un to de veu que per res era el seu,
Wǒ yījù yě tīng bù dǒng nǐ zài shuō shénme.
Wǒ yījù yě tīng bù dǒng nǐ zài shuō shénme.
T'has clavat una bona trompada i ja estàs fent bromes?
I ha insistit. I ha insistit molt, desesperadament. I jo cada cop més emprenyada amb ell.
Quan hem arribat al cotxe li he agafat la clau de la butxaca dels pantalons i he obert el maleter. Amb l'ampolla d'aigua hem fet una bona neteja i ara ja no hi havia cap mena de dubte. Aquest home, vestit com l'home que aquest matí havia sortit de l'hotel amb mi era un chinu, m'ha sortit així, en castellà. Estava tan trasbalsada que ja no sabia on posar-me i ell insistia. I torna-hi,
Wǒ yījù yě tīng bù dǒng nǐ zài shuō shénme.
Wǒ yījù yě tīng bù dǒng nǐ zài shuō shénme.
Que collons xampurreges? I mira, en aquell moment se m'ha encès un llum, he obert el mòbil i he anat al Google translation i l'he gravat. Detectant idioma i m'he quedat de pasta de moniato quan ha aparegut xinès simplificat. He clicat traducció i m'estava dient:
No entenc res del que em dius.
No entenc res del que em dius.
He fet una o dues voltes sobre mi mateixa, no sabia com entomar-ho i li he dit:
-Veritablement el cop t'ha afectat de valent. Podràs conduir? Hem de retornar a l'hotel i allà que et mirin o que ens diguin on anar perquè t'atenguin. A les coves ja no hi anem. Fa 64 anys que no les veiem, no vindrà d'aquí.
Com veia que no m'entenies
Wǒ yījù yě tīng bù dǒng nǐ zài shuō shénme.
Wǒ yījù yě tīng bù dǒng nǐ zài shuō shénme.
amb l'índex t'he assenyalat, després he bellugat els braços com si portés un volant i he posat cara d'interrogant. Has fet un gest afirmatiu. Uf! M'has entès a la primera; t' he dit alçant la veu HOTEL, HOTEL, i amb això no hem tingut problema i sacsejant el cap amunt i avall m'has fet veure que m'entenies. Abans d'arrencar has tancat el puny i has aixecat el polze. Yes, yes t'he dit.
He pensat, no està tan malament. Reconeix i empra correctament els signes convencionals de la comunicació no verbal.
Ara estem anant cap allà. Estic molt preocupada, ell imagino que també però no li sé llegir l'expressió. Entre molts pensaments m'he convençut a mi mateixa que serà una cosa temporal, del cop, però no m'ho explico, com ha pogut aprendre xinès? Vinga va, sembla tret d'un còmic, però està passant. Això trenca totes les lleis científiques sobre el llenguatge. La ment és un misteri.
Amb el traductor l'he gravat mentre repetia el que semblava una frase. Xerrava xinès amb la mateixa facilitat com si ho fes en català. La hi he fet repetir perquè no hi estic gaire avesada a gravar ningú. M'estava dient:
- A veure si trobem un lloc a la vora on aparcar.
El miro sense que se n'adoni. Qui condueix és el meu marit però no el reconec. Primer de tot és la salut, això està clar però també és ben cert que si això va per llarg haurem de fer un pensament perquè jo no estic per començar de nou una relació amb un estrany.
A veure que ens diuen.
Cel sobre l'Atlàntic 23/3/2026
Comentaris