Avui he explicat al 3r A com s’estructura un text periodístic. A l’hora de posar un exemple per tal de fer més entenedor el que els deia, m’ha passat pel cap l’impacte imminent d’un meteorit molt a prop de l’institut. M’he emocionat i li he posat data d’arribada, velocitat, diàmetre i càlcul de danys.
He marxat anys llum del meu propòsit inicial i algú s’ha preocupat de la magnitud del problema que tenia la humanitat, llavors una companya li ha fet saber que era un supòsit de notícia, que no era veritat.
M’ha agradat, però he volgut treure tensió i he anat a la finestra a donar un cop amb l’ungla. Com he notat que no sabien que estava fent, els he dit que el meteorit acabava d’impactar contra el vidre, ja que l’atmosfera destrueix moltes masses que xoquen en ella i, per sort, tan sols ens arriben petites engrunes espacials. Després els he dit que si a classe notaven algun petit impacte al cap, no creguessin pas que es tractava d’un objecte celestial sinó un tros de goma o paper que alguna persona els havia llençat. El Noman ha rigut i així reconeixia una de les seves trapelleries.
A vegades els exemples em fugen de les mans i em distreuen el personal.
Comentaris