cosesquenoespodentocar

Abans em tenies a la sala d’estar (bé) al menjador, als teus llavis, al passadís; sobre el teu llit. Un dia em vas dir, “vine, bonic, vine" i em vas col.locar a l’habitació dels mals endreços. Allà espero envoltat de trastos i penso…

El poeta social donà un cop de puny sobre la taula I saltaren totes les paraules escrites a terra com vidres t r en cat s, mitges paraules, consonants, dígrafs i vocals Tot s’escampà, a terra, a r g d p o l e d g a i f l i u a e o g d c v o e f s f j p o a s e r t u j n m v d f r e s a z q r t y n f g p l i j n b c v f d s g r e s d c g j u h i o p l j m t j l g e s p r u l s c s a i u d f s d e a com molletes de pa. Van venir 2+4+5+8+6= vint-i-cinc coloms i se les van cruspir.

Aquells vint-i-cinc van alçar el vol mentre digerien els mots i les beses que els havien regalat a la Plaça Catalunya. Un cop feta la digestió tot allò que va sobrar es va transformar en una gran cagada, poff sobre la jaqueta d’un transeünt que acabava de baixar del 141. L’home empastifat va mirar el cel i l’espatlla, el cel i de nou l’espatlla. Va buscar culpables i va maleir aquelles rates alades que li havien deixat el vestit fet un poema.

Senyor, que em pot passar? A vegades no em calia fer la pregunta. Arribava a les portes d’entrada del gol sud i feia cara de bon noi ( la mateixa que havia après a fer quan, a l’escola del meu tercer curs, la senyoreta volia saber qui es portava millor de tota la classe) Més d’hora que tard, el braç d’un desconegut m’enganxava de l’espatlla i m’empenyia, sense mirar-me, cap a dins del camp. Hi havia gent que ja sortia de casa amb més d’un carnet per tal de fer feliç a algun marrec com jo. Un cop deixàvem enrera el carrer, ens somrèiem i ens acomiadàvem. Jo li donava les gràcies trenta quatre vegades. Calia ser agraït. Amb una mica de sort un altre diumenge em buscaria i em facilitaria el salconduit. Jo no sabia per on començar, girava sobre mi mateix i decidia quina escala pujar. Ell es perdia, amb molta pressa, entre la gent que es comprava la fària, els qui mà a la bragueta entraven d’esma, als urinaris i els qui feien cua per a comprar un frankfurt. (Si feia p...

Dins el cotxe, a la cuina, a l’habitació; pot passar a qualsevol lloc. Escoltes una cançó en anglès i no entens res, però ho sents tot. T’arriba la veu, la música i, mica en mica, sense voler, a mida que avança la cançó i es repeteix la tornada, se t’humitegen els ulls i ho sents tot: el passat, el present i, fins i tot, el futur. No entens res, però tot ho sents.

No m’havia adonat que tenia ulls i que em mirava. El dia que els vaig descobrir em vaig perdre dins d’un laberint. Tonalitats de grisos, de blaus suaus; de la pell d’aquells gats que anomenen blaus russos. Dins d’aquest fons, tota una explosió d’esquitxos de colors que encara he de descobrir. Al bell mig, un pou fosc, un punt i seguit, un punt d’una i, un punt suspensiu on s’escola el sol i la meva il·lusió.

Moltes històries es perden per les ratlles dels oceans, esdevenen veritables aventures, d'altres però, tristament, es desfan dins l'aigua tèrbola d'un safareig. Aquell vaixell tenia un cor dibuixat amb dues fletxes clavades: Jordi i Núria. També hi havia dues multiplicacions, tretze sumes i dotze restes. Navegava molt bé, encara que tots dos sabien que, en breu, naufragaria. L’aigua estovaria el paper i, mica en mica, s’enfonsaria dins el mar dolç de la pica.