Aquells vint-i-cinc
van alçar el vol mentre digerien
els mots i les beses que els havien regalat
a la Plaça Catalunya.
Un cop feta la digestió
tot allò que va sobrar
es va transformar en una gran cagada, poff
sobre la jaqueta d’un transeünt
que acabava de baixar del 141.
L’home empastifat va mirar el cel
i l’espatlla, el cel i de nou l’espatlla.
Va buscar culpables i
va maleir aquelles rates alades
que li havien deixat el vestit
fet un poema.
Comentaris