cosesquenoespodentocar

Allà ens han quedat trossos de vida passejant, esmorzant, fent tot de coses quotidianes. Allà ens hem instal.lat. Marxem i, alhora deixem penyora Seguim fent, rentem roba, llegim el diari, fem tot de coses quotidianes. Ens deixem en el viatge tot i que retornem.

Només obria els ulls es girava cap a ella i, si estava desperta, s’hi acostava i la besava. Un cop drets, mentre es preparaven l’esmorzar, la prenia per la cintura i li clavava un sonor petó a la galta. Si es trobaven al lavabo, de nou la besava. Abans d’acomiadar-se cada matí, un darrer petó de “ que tinguis un bon dia, amor”. Adéu, mua.  Un cop ell havia marxat, ella s’esborrava els petons amb aigua I sabó; així eliminava fins el darrer decimal de bes. Un cop neta i eixuta, obria el mòbil i, com cada dia, escrivia,  Ja ha marxat, vull fugir amb tu i, com cada matí li enviava tres línies d'emoticones amb besades.

L'eco retorna. les ones que saltàvem. les ones, les ones. Mires el sostre. Passeges per ombres. Teles d'aranya. Tanca els ulls. Viatjant sense bitllet. Ja em veus. Pedra molsa. Sota la sola els records. Sols i ombres. Saps on sóc? Acabes de llegir i tot comença. Darrera el full .

Deixo l'escalf dels llençols,  dels teus dits, de les teves cames,  dels llavis, dels teus ulls... Ho deixo tot quan de tu  sóc fugit, bandit.  Ho deixo i m'enyoro.  És immediat!  Però mentre marxo  un nou escalf torna a mi.  Mentre marxo  retorno al plaer  del bes i dels cossos  entortolligats, presoners de carícies i mossos  dolços.  Cossos coberts i humits de luxuria i tendresa: PLAER.  Quan deixo els llençols  torno a naufragar  dins l'oceà del teu cos  i tranquil.lament m'enfonso  i no pretenc surar...m'enfonso  i el teu cos em rep, m'acull i em devora.  Fins a demà, amor 

Suaus cauen els seus cabells, (com pluja, com teló de fons) i la roba que porta i els braços i les mans... Els dits: Blancs i negres. Escenari i espectadors. Barretes de fusta que provoquen la màgia dels sons. Suau el seu esguard còmplice quan amaga una nota perduda entre              bastidors. Suaus són els llavis que dibuixen un somriure I fluixet, a cau d’orella: “Ho has fet molt bé” Aplaudiments. Suau quan acarona buscant un petit teclat en uns petits cabells. Suaus notes, pessigolles a la pell.

 Fart de gratar-se Son Goku va obrir la porta de la perruqueria. Tothom es va girar en sentir les campanetes dringar i es van quedar bocabadats en veure el personatge que acabava d’entrar.  Les perruqueres van deixar de tallar, rentar i tenyir i es van quedar de pedra. No s’ho podien creure, seria possible que haguessin escollit la “pelu” per a filmar un nou episodi de “Bola”? Increïble.  Un cop superada la sorpresa una clienta que esperava el seu torn llegint el “Diez minutos” es va acostar amb un llapis i la factura de la fruiteria perquè li signés un autògraf. Molt atent, li va demanar el nom i va posar A LA MEVA AMIGA MARIANA, que era com es deia la senyora.  Amb un parell de palmades de na Rufi, l’encarregada, tothom va reprendre el que estava fent. Un cop, tot controlat es va acostar a l’heroi i li va demanar què desitjava. Son Goku la va agafar del braç, la va dur a un cantó de la sala i li va dir a cau d’orella, com un secret: ¾ ...

D imecres a la tarda, distret per la lectura dels nous horaris de l’activitat d'aiguagim, vaig anar a petar al vestuari de noies. Quina vergonya!  Vaig estar de sort perquè en aquell moment no hi havia ningú canviant-se. Tan sols es sentia una cançó taral·lejada i humida que sortia de la zona de dutxes. Aquella solitud de crits i mirades espantades em va permetre esgarrapar, en el bell mig del lloc prohibit, unes dècimes de segon a la urgència de sortir escopetejat.  Un temps preciós per poder fer un reportatge visual del camp contrari. Un escenari, per cert, amb més colors que l’àlbum “Vida y color”  Un cop superat l’ensurt van esclatar en el meu nas cent mil fragàncies, un univers d’olors d’arreu del món, començant pel Carib i acabant per la Mediterrània. Les flaires es barrejaven amb el baf de l’aigua calenta i m’humitejaven els braços d’un nou aroma inventat. El terra era net i les papereres anaven plenes de capsetes blanques, roses i ve...