D
|
imecres a la tarda, distret per la lectura dels nous
horaris de l’activitat d'aiguagim, vaig anar a petar al vestuari de noies.Quina
vergonya!
Vaig estar de sort perquè en aquell moment no
hi havia ningú canviant-se. Tan sols es sentia una cançó taral·lejada i humida
que sortia de la zona de dutxes. Aquella solitud de crits i mirades espantades
em va permetre esgarrapar, en el bell mig del lloc prohibit, unes dècimes de
segon a la urgència de sortir escopetejat.
Un temps
preciós per poder fer un reportatge visual del camp contrari. Un escenari, per
cert, amb més colors que l’àlbum “Vida y color”
Un cop superat
l’ensurt van esclatar en el meu nas cent mil fragàncies, un univers d’olors
d’arreu del món, començant pel Carib i acabant per la Mediterrània. Les flaires
es barrejaven amb el baf de l’aigua calenta i m’humitejaven els braços d’un nou
aroma inventat. El terra era net i les papereres anaven plenes de capsetes
blanques, roses i verd claret de cremes hidratants i d’altres potingues que
desconec; de palets de cotó per eixugar-se les orelles, de cotons sense palets,
lleument bruts de neteges facials; gomes amb flocs de cabells rossos, gomes de
colors, desgastades, mullades o avorrides. Esprais buits de laca, d’escuma, de
lletres estrangeres. Pots de plàstic, roscats, poc escurats. Esponges rodones,
planes, quadrades, una d’hexagonal? Una pinta amb una dent trencada, una, amb
un mànec descolorit i un raspall amb mandra de treure els cabells
entortolligats. Dues tovalloletes encara
humides de sabó, pilotes de mocadors de paper, algun que altre clip i una
cassette odiada, transparent. Déu ni do!
Ja de
retirada i després de plegar i guardar el salconduit d’horaris que m’havia
permès l’entrada al paradís, vaig tornar a casa, al vestuari dels nois. Abans
d’escollir el lloc on canviar-me, vaig escrutar l’horitzó del cau de la meva
espècie.
Fosc,gris i trist.
Réflex,
una vena trepitjada amb pomada resseca i esgrogueïda,
trossos de barret de bany de làtex negre per
tot arreu,
i un mitjó foradat, penjat mig endins mig
enfora,
de la paperera
escardada, barata, de plàstic trenat.
Tot un poema
Mentre em
despullava i buscava el banyador dins la bossa, em van venir ganes de canviar
d’equip. Dins l’aigua les guanyàvem,
però fora...
Comentaris