cosesquenoespodentocar

La taca Ostres si m'he d'inventar  un conte per a l'Alba, va dir el pare. I va mirar el sostre i, no sap el perquè va pensar en una formiga que semblava una taca. La observaven en el coll d' una camisa blanca, damunt un llençol blau cel o sobre la tapa d'un iogurt natural. Tothom que la mirava de seguida deia" una taca". I anaven errats i ja n'estava farta, ella era una 🐜 que tan sols havia sortit a divertir-se passejant damunt de coses Tic Són vàries les vegades que m'aixeco del sofà i m'arribo fins a la cuina. Obro i tanco armaris i  nevera. Tan sols faig això i retorno a asseure'm fins que em torni a aixecar i repetir l'acció. M'ha quedat un tic de quan, en altres èpoques de cossos més prims, disposàvem a casa de veritables respostes per a la gana. Un llarg i tendre fuet, unes salades i cruixents pipes o unes oloroses i salades crispetes m'esperaven i jugaven amb mi a "pito, pito, gorgorito".  Ja...