LA BOSSA DE PATATES.

Avui, al pati, voleiava mitja bossa de patates ondulades. Anava d’un cantó a l’altre portada pel vent. Ja feia cinc minuts que tothom havia entrat a classe, després de la mitja hora d’esbarjo. La bossa, solitària, semblava un alumne nou, perdut, sense saber ben bé per què tothom havia desaparegut. Una noia de segon B va mirar per la finestra i la va veure volar, amunt i avall del pati. La professora va dir, per tercera vegada, que s’assegués al seu lloc. La Míriam es va acomiadar amb la mà i va córrer la cortina. La bossa, distreta es va esclafar contra el tronc de l’eucaliptus del pati. I allà va quedar enganxada fins que un fort cop de vent se la va endur fora de l’institut.