Me'l va explicar la Tonyi, la mare de la Sara. Més o menys anava així...
Després de sopar agafà l’ampolla d’aigua i li arrencà, lentament i amb molta cura, l’etiqueta. El seu marit la mirà un instant, però no li digué res, a la tele estaven fent un resum de la jornada futbolística. Anà a l’estudi, agafà una carpeta buida i guardà el paper rectangular i un pèl enganxós d’aigua de Viladrau. Després de tancar les gomes, s’aturà mirant el sostre, féu petar els dits i ràpidament entrà a la cuina , obrí l’armari de sota la pica i agafà la garrafa d’aigua de Ribes i ajudada d’unes tisores desenganxà l’etiqueta.
Ja en tenia dues al sarró.
Tot seguit de desparar taula, fregar els plats, portar la nena a dormir, rentar-se les dents i posar-se el pijama s’assegué a taula amb un boli i un full blanc. Mirant el rellotge de cucut que havien portat de La Selva Negra pensà... i passat un instant començà una llista:
- Revisar fotos de la biblioteca.
- Catàlegs del Carrefour del revister (espero que hi hagi alguna i no les hagi reciclat. Quina dèria amb el reciclatge!)
- Factura d’Aigües de Barcelona?, No, crec que no.
- Entrada de diccionari?
Conceptes d’aigua pura?,
destil.lada?,
esterilitzada?,
tèrbola?,
de pluja?,
de pou?,
de riu?,
mineral?,
carbònica?,
de ferro?,
oxigenada?,
de borratges?,
beneïda?,
anar a prendre les aigües a Caldes?
Definitivament, no.
Treballaria amb les dues primeres opcions. Buscaria fotos del poble i anuncis dels catàlegs. Tampoc calia fer una tesi doctoral, la nena feia P-4 i el que demanava la seva senyu era l’ajuda dels pares.
Sempre havia col·laborat en els diferents centres d’interès. Quan es treballava els goril·les, cap al zoo a fer-li fotos al Floquet. Quan es tractava de fulles, cap al Montseny. Si tocava petxines, cap a la platja, i així...
Agafà els àlbums i aprofità per fer-los una ràpida llambregada a tots. Agafà l’estiu del 2001 al poble. Una mina!
La nena amb el seu pare dins el riu Cuervo al seu pas per Tragacete. La nena a la cascada del riu Cuervo. La família en el cartell que anuncia el riu Cuervo. Fantàstic!
Recollí les fotos i obrí l’estiu del 2000. La criatura tenia dos anys. Havien estat en un apartament a Cambrils. Pensà: Imatges de platja. I tant!
La nena i els iaios a la vora de l’aigua amb galledes, pales, flotadors, rasclets, etc. Els avis i la nena dins de l’aigua. El seu pare amb la nena a coll-i-be saltant ones.
Més o menys ja ho tenia. 3 fotos de riu, 3 de mar, 2 etiquetes. Mirà la ratlla que formaven les plaques de guix del sostre i digué en veu alta: --demà aniré a comprar una ampolla de 2 litres de Solans de Cabras i una garrafa de 5 litres de Sant Aniol que diu la senyora de la granja que va molt bé pel ronyó. La professora no es podrà queixar--.
Al dia següent sobre la taula va dipositar el seu tresor:
· Etiquetes de Solans, Viladrau, Aigua de Ribes i Sant Aniol.
· 3 fotos de mar.
· 3 fotos de riu.
No estava malament. Se sentia satisfeta. Mentre pensava que si us plau que no es perdessin les fotos que no recordava on estaven els negatius i que tenien un valor sentimental i...va veure com la nena a l’altra banda de la taula retallava amb un punxó la foto d’un cavall que sortia en el dominical. Sentí curiositat i seguí les accions de la nena. Un cop separat el cavall de la revista, girà pàgina i trobà tota una família d’equins bevent aigua en un riu. Pensà que era una bona imatge per a la seva col·lecció. Aquesta vegada, oblidà el punxó (eina massa lenta) i directament arrencà amb les manetes tota la manada. Plegà les dues imatges i les guardà dins la motxilleta que ja tenia preparada en un cantó de la cadira.
Per què la nena col·leccionava imatges de cavalls?
Per què les preparava per portar-les al cole?
Quina nena més rara! (cavil·lava)
Si no fos per ella no portaria res relacionat amb l’aigua. Sort que la seva filla havia apuntat en el full de col·laboracions amb l’escola la paraula aigua
i així ella s’havia pogut preocupar de participar activament
Aquesta nena és tan panxa contenta! (reflexionà una mica més)
Abans de despertar-la li guardà dins la motxilla les fotos i les etiquetes introduïdes en un sobre de plàstic. Obrí la cremallera petita del davant i allà estaven els cavalls. (?)
Acompanyà la filla a la cua i abans de deixar-la de la mà li digué a la senyoreta:
- A la motxilla de la Berta he posat un sobre amb fotos i etiquetes de marques d’aigua. Espero que et vagin bé!
- Per què?
- Doncs, per treballar l’aigua. Divendres la nena va sortir amb una nota on deia que si érem tan amables d’ajudar els/les nens/es a portar coses relacionades amb l’aigua i jo...
- --La senyu inicià un somriure i de sobte començà a riure—Disculpa, perdona és que ha hagut una confusió. El que demanava era coses relacionades amb l’egua, no amb l’aigua. Potser la nena va copiar malament de la pissarra. Je, je.
- --Astorada, bocabadada, amb un filet de veu va dir--Quina vergonya!
- Tranquil·la dona, un error el pot cometre qualsevol.
- Bé, doncs li agafo el sobre. Ah!, per cert, la nena porta dues fotos de cavalls. Ella sí que ho sabia!
- No, no el treguis, és igual. Em pot anar bé. Algun dia treballarem l’aigua!(dibuixà un somriure)
Un cop la mare havia travessat la porta de sortida i mentre portava de la mà al primer de la cua i així arrossegava la resta cap a la classe de les tortugues, la Pilar es mossegava la llengua.
Havia començat bé el dia, una llàgrima li dibuixava un riuet galta avall. Es pixava de riure!
La història era realment bona. La compartiria a l’hora del cafè.
Comentaris