Highbury

Anfield Road

Old Tradford i...

Els havia sentit discutir a la cuina. No entenia gaire el que deien, però sabia perfectament que hi havia problemes; que el meu pare tenia un problema. La mare li deia que ja n’hi havia prou, que ja era el tercer cop i que totes les lliures que guanyava fent de taxista s’evaporaven. La mare, sanglotant, li va dir que era l’últim cop o que un dia es trobaria la porta de casa tancada. El meu pare estava palplantat, amb el cap cot, mirant els fogons mentre la mare parlava, cridava, plorava i anava amunt i avall de la cuina. Quan ella va deixar d’esbroncar-lo, va intentar explicar els motius que el portaven a fer el que feia. No s’excusava, tan sols volia ésser entès.

Vaig pujar les escales en silenci i em vaig tancar a l’habitació. Un cop al llit, em vaig tapar fins al cap. Dins l’obscuritat de la meva cova, em vaig posar a plorar i vaig deixar de sentir els meus pares.

És un home intel·ligent, gairebé tant com la meva mare. Sap com m’he de vestir, sap que la roba abans d’estendre-la s’ha d’estirar per tal de facilitar la feina de planxar, sap demanar peix fresc i que li tallin de la forma més escaient, sap fer fideus a la cassola des que un dia la mama li va fer cinc cèntims. Els hi surten molt bons! Coneix la Premier League com ningú. Li preguntes un equip i te’l recita com la poesia de Nadal. Papa, el Fulham?, i ell, d’una tirada, Maik Taylor, Steve Finnan, Alain Goma, Martin Djetou, Jon Harley, Sylvain Legwinski, Andy Melville 10, Sean Davis, Steed Malbranque, Luis Boa Morte, Steve Marlet, Facundo Sava, suplents, Martin Herrera, Bjarne Goldbaek, Pierre Wome i Louis Saha. Amb noms i cognoms!

Papa, l’Arsenal que jugarà aquest diumenge...?

David Seaman

Lauren

Martin Keown

Sol Campbell

Ashley Cole

Sylvain Wiltord

Patrick Vieira

Gilberto

Robert Pires

Dennis Bergkamp

Thierry Henry

A la banqueta hi seran....

Stuart Taylor

Pascal Cygan

G van Bronckhorst

Kolo Toure

Francis Jeffers i així et podria dir les alineacions de tots els clubs de League One i també alguns de la Two.

És magnífic!

Té molta memòria, li agrada llegir i m’ajuda en els estudis. A vegades, entra a la meva habitació i em pregunta la lliçó que estic estudiant en aquell moment. Altres, el crido jo, deixa el que està fent i em dóna un cop de mà en un problema de mates o m’ajuda a escriure un conte, que la teacher m’ha posat pel cap de setmana.

És genial!, tots dos, a l’estiu, agafem la bicicleta, una tovallola i cap a la platja. Quan plou, ens acostem al poli i juguem un 21 i si hi ha colla els demanem per jugar. Tots els meus amics em diuen que tinc un pare collonut. Que altres pares no aixequen el cul del sofà si no és per anar a prendre pintes al pub. De ben petit em va ensenyar a pescar. Recordo un dia que vam agafar un llavió mascle increïble. La mare ens va fer una foto. La dec tenir al calaix. Molts caps de setmana agafem el cotxe i marxem lluny. El meu pare es posa la gorra i diu, noi, anem a fer quilòmetres! T’hi apuntes?

I tant que m’hi apunto!!!

És molt divertit, sempre explica acudits. A vegades, comença algun i no l’acaba perquè la meva mare li diu,

• Ben, aquest no!

• Per què no? Dic jo, rient

• Perquè és de porcades! Diu la meva mare mentre es recull els cabells dins del barret.

I llavors tots ens posem a riure.

Avui la mama, a la cuina, li ha dit que ja n’hi havia prou. Que aquesta era l’última vegada o que el faria fora de casa. Que ja n’estava farta d’anar-lo a buscar a comissaria i haver de passar vergonya i pagar multes. Quan ella va acabar, el meu pare li va dir que no ho podia evitar, que les sensacions que aconseguia eren tan autèntiques!... màgiques!, - fins i tot va afegir- que es sentia atret com un vampir davant la sang.

(Però què estava dient el meu pare?)

I va afegir, amb un to de veu entusiasmat:

Tot ple de gent mirant, l’olor a gespa, el centenar de focus il·luminant el camp,

l’atracció del perill, del repte, el gust dolç de la provocació i de la reprovació.

Els crits de protesta, la gran xiulada, els insults

I més tard, la solitud i la condemna.

La felicitat!!!

Dins el meu llit, colgat per una funda nòrdica i una manta (del mateix color, que potser utilitzava la policia, per cobrir-lo) vaig entendre que el meu pare era streaker, un nude runner.

Quina vergonya!

Al passadís, abans d’entrar a la seva habitació, el meu pare, amb un fil de veu,

• Marie, t´ho prometo, mai més. Mai més, t’ho juro!

Em sembla que es van fer un petó, però jo intuïa, que en separar els llavis, ja estaria rumiant en la inauguració del nou Wembley National Stadium.

L’odio!