Tot. Absolutament tot el que deia ho feia en forma de pregunta. Em va arribar a preocupar però jo havia de seguir explicant.
A classe de català, mentre corregim els
exercicis sobre l’ús correcte dels pronoms m’adono que a la meva alumna Mílgia li
està passant un fet inusual.
¾
Mílgia, et toca. Exercici 2.33
¾
Què?
¾
Exercici 2.33
¾
Quina pàgina? Quin exercici?
¾
Ostres, sempre estàs distreta! Pàgina 55,
exercici 2.33, llibre de català, novembre, curs 2012-13, La Terra – a vegades m’exasperen i els faig una
localització de la posició força extensa.
¾
Llegeixo l’enunciat?- em diu una mica ofesa per l’ excessiva informació
¾
Sí, si us plau – a veure si podem començar, penso
mentre me la miro.
¾
Omple els buits amb el conjunt “per què” o
amb la conjunció “perquè”?
¾
Vinga, digues la primera frase- li dic, amb ganes d’accelerar el procés
¾
Per què estan tristos els jugadors? Separat?
Per
què han perdut?
¾
No, Mílgia. La primera bé, però la segona és
resposta i va junt. Digues-ho.
¾
Per què han perdut?
¾
No. Perquè han perdut. Junt. Perquè han perdut.
No ho saps veure? Una altra , tu mateixa digues la següent.
¾
Per què vénen els bombers? Separat?
¾
Molt bé. I la resposta?
¾
Per què s’ha declarat un incendi? –diu remarcant la pregunta
¾
No. Aquí és resposta- li dic una mica enutjat.
La
classe comença a sentir-se intrigada en veure que la Mílgia falla més que una
escopeta de fira.
¾
Ai? Tothom m’està mirant?- es queixa, avergonyida i interrogant- Per
què s’ha declarat un incendi?
¾
NO!
Els
de segon B riuen a cor què vols i a cor
reciten Perquè hi ha un incendi!
Perquè hi ha un incendi! Perquè
hi ha un incendi!
¾
Ja? Ja ho he dit? Per què hi ha un incendi?- tot ho diu en forma de pregunta.
La
gent no pot parar de riure i acompanyen la manifestació d’alegria amb cops a
les taules i aixecant-se de les cadires
fins que jo, exaltat, CRIDO, CALLEU!
Un
cop fet el silenci (ha costat, com sempre) miro la Mílgia i li dic
¾
No t’adones? Tot ho preguntes. Tot el que
dius ho pronuncies com una qüestió.
¾
Em
mira una mica atabalada i em respon – Què dius? Ho faig bé? Un
incendi? Profe? M’estic preocupant?
Intento
calmar-la
-
A veure, Mílgia, al migdia, quan arribis a
casa, digues que et portin al CAP; a l’ambulatori. Crec que tens un problema
d’entonació. Res més. No et preocupis.
-
Sí? Què és això? Què he de fer? – em diu tota poruga.
Tota la classe no pot deixar de riure.
Em torno a posar en modalitat policia i CRIDO DE NOU, CALLEU!
Vuit del matí de l’endemà, de nou a
classe. Passo llista i quan arribo a la Mílgia, li demano
-
Vas anar al metge?
-
Sí.
-
Què et va dir?
-
Que tenia un signe d’interrogació clavat a la
campaneta.
-
Una interrogació a l’úvula?
-
Què? Que sí, a la campaneta.
La
classe comença a despertar i es mostra interessada per la nostra conversa
-
I què et van fer que veig que estàs curada?- li demano tot encuriosit.
-
Primer em va posar aquell pal i gairebé
vomito. Després em va mirar amb una llanterna, va agafar unes pinces i vaig
sentir un pessic dins la boca.
-
Te’l va extirpar?
-
Sí. Me’l va treure amb el punt i tot. No sé. El
va deixar sobre una safata metàl·lica i, mentre el mirava, li va dir a la meva mare que possiblement me
l’havia empassat esmorzant. Amb els cereals.
-
Amb els cereals? Però tu quins cereals
menges? Però com és possible això? Un signe d’interrogació? – li dic perplex
-
Ai! Profe! Quantes preguntes! A veure si ara
el problema el tens tu. Jo m’ho faria mirar.
Li dedico el millor dels meus somriures i acabo de
passar llista.
Obriu el llibre per la
pàgina 58. Avui treballarem el pretèrit plusquamperfet d’indicatiu.
-
Quina pàgina? – em diuen el Sergio, l’Ayoub,
la Mílgia, la Ramona, la Mayli, la Mehren i la Lizeth
-
Pàgina 58. Llibre de català. Dijous. Novembre
del 2012. Europa. La Terra.
Comentaris