cosesquenoespodentocar

                                         Per a la Nerys, amb estima Avui, quan he arribat a classe, m’he trobat amb un dels vidres de la finestra, trencat. Els alumnes estaven com si res, com si fos normal viure amb el fred i el vent que entrava per l’espai buit   que havia quedat. –                   Què ha passat aquí?- he demanat barrejant un to entre irritat i encuriosit. –                   El què? El què?– Em diu el Jose P. –                   Que què ha passat? NO US ADONEU QUE FALTA UN VIDRE?- pujant ...

Per als meus alumnes de CL de 2n d’ESO A les vuit tenia hora i ja passaven vint minuts.   Havia arribat a tres quarts, o sigui que ja   en portava   trenta-cinc   mirant-se revistes del cor. Davant d’ell, asseguts al costat de la màquina d’aigua que,   de tant en tant, anava fent glup, glup   hi havia una parella llegint; ell, el Muy Interesante i ella, una revista d’interiors de cases. Havien entrat a la consulta uns deu minuts més tard que ell, així que tenia clar qui era el següent en ser atès.   Mentre esperava, ja havia vist desfilar dues visites, una senyora espantada; i un jove totalment tranquil, com si portés tota la vida assistint al dentista.   A la tele, que tenien penjada de la paret,   anunciaven la previsió del temps; va alçar el cap per veure les imatges just en el moment que,   des de megafonia, anunciaven el seu nom, Ludovic Magre, porta 4. Es va aixecar,   va deixar la revista sobre la seva cadira...

Aquest noi és alt i intel·ligent, però no m’interessa. I aquest altre? Bufó, veu potent com la del   Javi López del PSC (pobre,! Quin fiasco per culpa del Pere Navarro!) i alt com un Sant Pau; no m’interessa. I aquell? Sembla un passerell, un pèl fondon , però té alguna cosa que m’atrau. Ai, ves! La meva amiga té un curiós sistema per fer catàlegs de mascles interessants o refusables. Un dia, tota intrigada li ho vaig demanar. Ve a ser així: La Mireia té una moto i dos cascos i destaca per ser espavilada, traçuda, imaginativa i amb empenta. Rumia una mica i, de seguida ja ho té. S’hi posa. A què? Qualsevol tema. Tant li fa el nombre de tecles. S’hi llença. L’he vist fer de tot. Cambrera en un pub d’Aribau, perruquera en el pis d’una amiga, fer massatges a estrangers en hotels de 4 estrelles, fer tots els tres mils dels Pirineus, cuidar tortugues a Mèxic... No sé, és d’aquells belluguets que difícilment tenen una estona per a estar a casa.   I, a més ...