Aquest noi és alt i intel·ligent, però no m’interessa.
I aquest altre?
Bufó, veu potent com la del Javi López del PSC (pobre,! Quin fiasco per
culpa del Pere Navarro!) i alt com un Sant Pau; no m’interessa.
I aquell?
Sembla un passerell, un pèl fondon , però té alguna cosa que m’atrau.
Ai, ves!
La meva amiga té un curiós sistema per fer catàlegs de
mascles interessants o refusables.
Un dia, tota intrigada li ho vaig demanar.
Ve a ser
així:
La Mireia té
una moto i dos cascos i destaca per ser espavilada, traçuda, imaginativa i amb
empenta. Rumia una mica i, de seguida ja ho té. S’hi posa. A què? Qualsevol
tema. Tant li fa el nombre de tecles. S’hi llença. L’he vist fer de tot.
Cambrera en un pub d’Aribau, perruquera en el pis d’una amiga, fer massatges a
estrangers en hotels de 4 estrelles, fer tots els tres mils dels Pirineus,
cuidar tortugues a Mèxic... No sé, és d’aquells belluguets que difícilment
tenen una estona per a estar a casa.
I, a més a més, té, segons ella,un mètode
infal.libe per a detectar, amb un mínim marge d’error, homes amb encant.
A mi em
picava cada cop més la curiositat i feia temps que li ho volia demanar, ja que
sempre em deia:
·
Noèlia, ni t’acostis
a aquest, no val la pena.
·
Noe, aquest és meu,
ni t’acostis tampoc.
·
Noe, ni te’l miris. Puag!
·
Noe, aquest sí, te’l
deixo una estona;
o
Je, je, que cabrona!
Noe, sí, Noe, no. I ja m’afartava
tanta seguretat i aquest aire d’experta assessora matrimonial. Així que
aprofitant que havíem quedat a prendre unes clares al Versalles li vaig deixar
anar,
·
Mireia, et veig molt
segura quan clisses els homes. Com ho fas?
·
Je! Je!
·
Vinga va, explica,
tia!
·
Dues clares, si us
plau!
·
Tinc el despatx a la
moto.
·
Com?
I,a grans
trets, em va explicar que quan veia un noi a qui li veia possibilitats, el feia
pujar a la seva moto. Sempre s’empescava encàrrecs. M’acompanyes a la gestoria
que em fa pal anar sola amb aquell cretí que ens porta les nòmines? Puja. Si us
plau, et faria res de venir amb mi a comprar les begudes de la festa de Nadal a
l’oficina? Puja. Vols que et porti a casa i així em passes aquesta peli que
dius que és tan i tan bona? Puja. Quan pleguem vols acompanyar-me a veure les
ones? He sentit que són de més de 6 metres.Puja
Puja, puja,
puja.
I?
Doncs es veu
que depenent de com s’hi acomodaven en el seient de darrere, de com li agafaven
dels malucs i, en definitiva, de com s’hi arrambaven o no, ella treia les seves
conclusions. Massa tou, massa dur; molt poruc, molt llençat; temperatura, olor, alè?...
També em va
dir que en el trajecte encetava qualsevol conversa que arribava a ser molt
aclaridora per saber de qui estàvem parlant?
Si la feien riure perquè es queixaven que el casc els estrenyia les barres de les dents
era un punt positiu. Si pel contrari, intentaven parlar com si tot anés
perfecte, dissimulant l’accent papissotes que provocava la pressió del casc,
punt negatiu. Tímid, agosarat; avorrit, divertit; interessant o refusable? Tot
tenia un valor i ella, mentre conduïa, prenia les seves notes.
La seva mare sempre li deia que a la moto no es
parla, que cal anar concentrada en la carretera i,remarcava insistentment,
que l’acompanyant havia de fer mutis
només pujar-hi i esperar a baixar per establir qualsevol conversa. Sempre que
la hi portava es somreia d’imaginar-se-la darrere seu amb un silenci
exageradament disciplinat.
De ben segur
que no li pensava explicar els seus tripijocs.
Quan els seus experiments baixaven de la moto
ja sabia quina estratègia seguir: més viatges per agafar confiança; o bé, un
passi-ho bé i gràcies, des de la
urgència sonora del motor de la 125.
Me la crec.
És tota una experta. Ara, quan la veig donar gas me la imagino amb caçadora de
cuir deixant caure lentament el carro de la cremallera i amb veu de gata maula
dir:
Comentaris