Per als meus alumnes de CL de 2n d’ESO
A
les vuit tenia hora i ja passaven vint minuts.
Havia arribat a tres quarts, o sigui que ja en portava
trenta-cinc mirant-se revistes
del cor. Davant d’ell, asseguts al costat de la màquina d’aigua que, de tant en tant, anava fent glup, glup hi havia una parella llegint; ell, el Muy Interesante i ella, una revista
d’interiors de cases. Havien entrat a la consulta uns deu minuts més tard que
ell, així que tenia clar qui era el següent en ser atès.
Mentre esperava, ja havia vist desfilar dues
visites, una senyora espantada; i un jove totalment tranquil, com si portés
tota la vida assistint al dentista.
A la tele, que tenien penjada de la
paret, anunciaven la previsió del temps;
va alçar el cap per veure les imatges just en el moment que, des de megafonia, anunciaven el seu nom,
Ludovic Magre, porta 4. Es va aixecar,
va deixar la revista sobre la seva cadira i va enfilar el passadís que mena als
quiròfans. Estava un pèl inquiet; notava com li tremolava el llavi inferior.
Bona tarda, va dir en entrar.
Allà
hi estaven dues dones amb bata blanca, girades cap a un banc de treball
remenaven tisores, safates d’acer inoxidable i altres aparells. Davant d’ell,
una cadira llarga, ben estranya, amb braços mòbils i tot de tubs que acabaven
en instruments quirúrgics. La veritat és que mai abans havia estat en un lloc
com aquest.
·
Bona tarda! Segui- va dir una d’elles però cap de les dues el va
mirar.
·
On?Aquí?- assenyalant amb l’índex la llitera envoltada de cables i una pantalla
d’ordinador
·
Sí, sí. Disculpi. És la
primera vegada? – li va demanar la més jove.
·
Doncs, sí. – Es
va ajupir i apartant una mica els tubs
va aconseguir seure.
Llavors, totes dues
es van girar i van mirar com el Ludovic s’instal·lava.
·
Quan va trucar va dir que
volia fer-se un reconeixement de tota la boca. Algun problema?- li
va demanar la més jove, encasquetada en una màscara de plàstic transparent.
·
Doncs, sí. A veure, en
principi voldria un tractament d’emblanquinament o com es digui. Però més tard,
també vaig pensar de mirar-me els ullals ja que em fan una mica de mal i trobo que trinxen però no tallen prou –va
fer saber una mica més tranquil.
·
Molt bé, doncs- va
dir la senyora més gran, la qual també duia la careta posada.
Mentrestant, l’altra engegava el focus de llum i atansava la bombeta a
la boca del pacient - Obri,
obri la boca.
·
AAAAAAAH – Va fer en Ludo, obrint amb exageració la cavitat bucal.
·
MMMMMM, què tenim aquí? – va dir la doctora.
Després d’un examen que semblava minuciós va dir,
·
Li he de confessar que feia
temps que no veia una dentadura tan ben posada i cuidada. Tan sols un petit
comentari i disculpi el meu atreviment. Vostè és vampir, veritat?- va demanar la dentista.
·
Doncs sí. S’ha adonat oi? – va dir en Ludovic amb la boca encara molt oberta.
·
Sí, és del tot evident, té uns
ullals preciosos i llarguíssims.
·
Sí. Ja m’ho diu la mare.
·
I així què vol que fem? Ja li
he comentat que la boca està perfecta i, fins i tot, molt neta. Jo diria que no
fa falta fer cap mena de neteja ni blanqueig.
·
Perfecte. Doncs llavors el que
voldria és esmolar els ullals.- va dir, tocant-se’ls
amb dos dits- Trobo que cada dia em costa més clavar-los bé.
·
Això sí. És del tot cert. Veig
que els té una mica gastats.
·
Doncs això mateix.
·
D’acord. Li deixarem unes
dents canines ben preparades per introduir-se sense esforç en el coll de les
seves víctimes. Segueix sent en el coll, Oi? Perdoni és que de vampirs, tan sols n’ he vist a les pel·lícules o,
també, – va afegir somrient- a les festes de carnaval
·
Correcte. El coll és el lloc
ideal- va fer clissant l’ull dret.
I, de seguida,es va sentir el
soroll inoblidable del
fIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGRGRFIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGRGRGRRFIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Barcelona, a 27 de
gener de 2014
Comentaris