Aquest matí, a primera hora, quan estàvem a punt de fer classe de català
amb el Jaume, han picat a la porta. Encara no havíem tret la llibreta i entra
la directora i li diu al profe que a partir
d’aquell moment i fins a dos quarts (hora fixada en la qual li havien promès que ja quedaria restablert el
servei) no podríem utilitzar la lletra a; ni en majúscules ni en minúscules. He
entès que li havia trucat l’encarregat del servei d’abecedari del Departament
d’Ensenyament i li comunicava que hi havia un tall de subministrament de la
lletra. I res més. I ha marxat.
El profe ha mirat el rellotge de la paret i
després ha posat cara de fer càlculs horaris. Vull dir, ha mirat cap al seu
interior, simulant que es menjava una ungla.
Hem tret la llibreta, hem anat a l’apartat de
gramàtica i, un cop preparats, el Jaume ha començat a parlar sobre la categoria del nom i, mentre explicava,
anava anotant la teoria a la pissarra. He de reconèixer que jo no estava gaire
atenta perquè també calculava quina repercussió tindria l'absència de la a en la
propera mitja hora. El profe s’ha adonat de la manca d’atenció general, ha parat màquines, ens ha convocat amb un llarg silenci i ha dit
que fèiem un gra massa; que deixéssim un espai en blanc allà on havia
d’aparèixer la primera de les vocals, com ell havia decidit fer a la
pissarra. Hem pres aquesta opció perquè ens ho ha dit molt convençut, com si ja
estigués avesat a resoldre aquesta mena de problemes tècnics que, si més no, jo no acabava d’entendre.
El nucli del sint.....gm..... nomin....l és el nom.
H... dit que qu..n l.. lletr... tornés ..... fluir j.... ompliríem els buits deix...ts.
Comentaris