Tanco els ulls i amb els fils i taques negres que viatgen pel lacrimal començo a construir una casa de dues, no, tres habitacions amb terrassa. Com la cosa es pot complicar hi barrejo una generosa dosi d’imaginació, i així, la decoro; hi col.loco mobles, finestres, cortines, i hi poso alguns electrodomèstics a la cuina. Ja que hi som, tot de disseny, MOLT CAR.
Passadís a passadís la recorro i veig que ha quedat força habitable.
Retorno del viatge arquitectònic, obro la porta de sortida i amb un ull veig un tant per cent de realitat. Ha començat a ennuvolar-se i ja podem afirmar que no és un dia de platja. L’absència de sol em recorda que avui és el darrer dia de vacances. Tanco el mig ull poruc i, encara amb el pany a la mà, torno a entrar a la casa.
Venen els paletes i, de seguida, construeixen dues plantes més. Demano d’allargar els passadissos i afegir, si no és molèstia, un gran jardí.
M’hi engresco i hi posem un camp de conreu que va a petar a una carretera que porta a una pista d’aterratge i agafo un vol cap a Rotorua, New Zealand.
Comentaris