Vaig aprendre anglès
Fart de no tenir clar el listening ni el speaking vaig decidir entrar a un grup de conversa que em va recomanar una excompanya de classe. Aquest es realitzava en un ambient molt britànic, ja que tots ens trobàvem en un dels pubs del carrer Ferran. Allà, entre pinta i pinta, vaig aprendre un anglès que estirava llargament les vocals, variava la disposició de les síl.labes i jugava amb la disposició de les paraules dins la frase.
Semblàvem uns veritables poetes.
Costava entendre’ns en el nostre afany de fer uns magnífics hipèrbatons que ens proporcionaven encant i profunda reflexió entre sentència i sentència.
Ara, cada vegada que em trobo en situació de parlar en anglès, entro en un estat boirós, em recolzo en la primera taula o paret que trobo i amb les galtes enceses i la llengua autònoma, començo a garlar amb un excel.lent accent banyat en pinta.
Enveja
L’home que seia darrere nostre a l’avió que ens portava fins a Zurich duia posat un accent English molt desitjable. Tots dos vam coincidir en aquest valor, per a nosaltres tan preuat, sobretot quan marxàvem de viatge. Per això no em va estranyar quan em vas demanar què faries per poder parlar un anglès així?
Com si tingués preparada la resposta et vaig dir que podria bescanviar la meva correcta pronúncia de la r castellana a canvi d’ expressar-me en un anglès de Canterbury, for example.
Vas riure i vam fer la prova per comprovar si podia acceptar el canvi, Gamon, gata, goble agoz. Vam riure tots dos.
I vaig decidir que sí.
Comentaris