Hem aparcat, hem agafat la bossa del menjar i hem enfilat cap al penya-segat.
Ep!
Ens hem quedat encuriosits, perquè un home estava pujat en una escala recolzada a la rodona paret del far. Ell també ens ha vist i ens ha cridat.
- Bona gent, em podríeu ajudar?
- I tant, què cal fer? Hem dit sense rumiar ( som així, esplèndids)
- Em podríeu passar la banda blava que m'ha caigut?
- Ah! D'acord. Què està fent si es pot saber?
- Decorant el far, com cada matí.
- Jo creia que el blau dels fars era pintat.
- I moltes persones també ho pensen, però no. Una de les coses que hem de fer els faroners és de bon matí encintar el far. Això ningú no ho sap pas perquè la gent no acostuma a venir tant d'hora. Es pot dir que m'heu descobert. Ha, ha.
- Doncs disculpi.
- No fa res. Pots pujar uns esglaons i passar- me la cinta? Compte que no agafi una volta que si no ho he de desfer tot.
- Ja vigilo, tranquil.
- I vostè senyora, pot mirar si per darrere està quedant bé? Això és una feina de dos, però com la literatura ens ha descrit com a persones solitàries, aquí em teniu.
- I a quina hora treu la cinta?
- Quan marxa tothom, després de veure la posta de sol, però d'això no em queixo. És feina fàcil. Una estrebada des de baix i es desenganxen tots els velcros.
- Ah!
Comentaris