LA FALSIFICACIÓ
Feia
estona que me l’estava mirant i alguna cosa em deia que la Míriam
estava estranya. Inexpressiva,distant,absent i confusa.
Després de mitja hora sense pronunciar cap paraula ni fer
absolutament res, em vaig atrevir a demanar-li què li passava. Em va
mirar fixament als ulls i amb cara de «muñeca repollo» va emetre
tres m i va tancar els ulls.
Sense
cap mena de dubte es tractava d’una falsificació.
Vaig
sortir de classe i vaig anar a buscar un professor de guàrdia. Entre
els dos la vam treure de l’aula.
Era
la quarta en un mes.
CONVERSAR
Avui
tenia ganes de conversar així que he portat unes fitxes de
comprensió lectora sobre la història d’un mandril que sempre
estava irritat. Quan he comprovat, amb un cop d’ull professional,
que tothom hi estava posat m’he acostat les cintes que tinc sobre
la taula.
Els
he tret algunes fulles seques i els he començat a parlar. Hem tret
diferents temes, el sol, la primavera, els fertilitzants, els potos,
el soroll de les obres, etc. Sempre hi ha alguna a dir amb les
plantes. Són molt agraïdes.
Aquestes vacances me les duré a casa.
No vull que estiguin tot l’estiu aquí amb tanta calor i tan soles.
Dissortadament el meu pensament s’ha
trencat quan un alumne m’ha dit que ja havia tocat el timbre de
plegar i que si podien recollir. Quin extra, he pensat jo, encara
estaven asseguts. Són feliçots, sempre que marxen es mostren
riallers i contents.
10
HORES, 100 LÍNIES
10
LÍNIES, 1 HORA
Havia
batut el seu propi rècord de forma escandalosa. El seu darrer
registre el tenia en 7 línies, així que havia acabava de fulminar
la seva última marca. Satisfet, ha vingut fins a la meva taula i
m’ha mostrat la llibreta. La lletra estava feta amb la traça d’un
orc,però que caram!, l’havia de felicitar. Vaig agafar el meu
magnífic boli vermell i després de posar la data d’avui i
signar-li la còpia vaig escriure MAGNÍFIC! Li vaig fer dues
palmadetes o tres i em va dir tot cofoi, - Jaume, això ho puc
superar. El proper dia faré dotze o tretze línies. Ja veuràs.
Seriós i neguitós li vaig dir que es tranquilitzés, que calia que
s’ho prengués amb calma perquè si forçava podria tenir un
esquinç al canell. Ell em va somriure i em va dir: Noooooooo, amb
moltes o.
DESGAST
No
sabia que existia un comptador de paraules. Mai ningú li ho havia
dit, i ell, tampoc ho havia demanat. Qui podia pensar una cosa així?
El
mal, però, ja estava fet. En la vida ja no podia utilitzar la
paraula per la qual sentia devoció innata. «Mai més» és molt
fort, gairebé produeix vertigen però n’havia fet un ús excessiu
i ara calia passar comptes.
Després d’aquest incident tan
desagradable es va informar a través d’internet amb la intenció
de fer-se membre d’una associació de damnificats. Em va dir que va
trobar la pàgina www.paraulesgastades.com
i va conèixer un munt de gent en les mateixes circumstàncies. Era
increïble veure la quantitat d’usuaris afectats:
«merda»,
435; «gilipolles», 210; «què passa?», 186. I, atenció, també
apareixia la paraula «musclos», això sí, amb tan sols un cas.
Ara
xerra menys, es veu que li ha agafat por.
Comentaris