L'hora que anava de les 12h a les 13h. volia fugir de mi en un moment de distracció. A un quart, em vaig adonar que tan sols li'n quedaven tres, i a partir d'aquest instant; i provocat pel sentiment de pèrdua, em vaig concentrar a atrapar-los. Vaig començar a sentir el vent entre els pelets dels meus braços, a escoltar les onades i assaborir la sal. Ara veia múltiples coses ( per la fal•lera d'aprofitar), una gavina volant mentre un veler feia equilibris a la ratlla de l'horitzó i un nen abraçava la seva mare, en silenci, al costat de gent que escoltava un que els explicava llocs on dinar bé. El meu perfum a la meva pell, el so d' un bes...
Molt poètic, però em vaig adonar que observar cansava. Així que la darrera mitja hora la vaig deixar escapar mentre m'adormia sobre el pareo.
Comentaris