Arribarà el dia que ens fregarem els cossos com a gossos afamats.
Arribarà el dia que algú pagarà
aquesta llunyania,
i ens besarem ardents, a mossos, fins a fer-nos mal.
Les finestres es buidaran de mirades,
als balcons, s’abandonaran les plantes (expertes en confinament)
tothom baixarà les escales cridant,
saltant de tres en tres, volant
S’obriran portes i persianes,
enfilarem avingudes, carrers i camins,
tan sols per caminar-los,
fins als extrems, fins a esgotar-nos.
Correrem sense tocar parets,
nedarem fins a la boia (i una mica més)
Engegarem els pàl.lids motors freds
I sense tocar frens,
accelerarem.
Farem sanefes al volant,
per trigar més de l'habitual,
sense cap destí en ment,
com amnèsics, ens perdrem.
I un cop esgotats,
eixugant la suor de la festa,
planificarem un futur a foc lent.
Olorant la terra, assaborint l’aire
i mastegant la vida, lentament
Barcelona, a 6 d'abril de 2020
Comentaris