cosesquenoespodentocar

Un altre cop els sento xiuxiuejar a la cuina.  Ha arribat a ser una pràctica diària. Des que ha vingut a viure el seu pare amb nosaltres sempre trobo com si estiguessin conspirant. En una pel.lícula americana ell seria un dels caps de l’agència de Langley, Virgínia i ella un dels seus agents adormits en el vell continent. Quantes sorpreses d’aquesta mena hem pogut veure en el cinema com per exemple   Sr i Sra Smith on trobàvem l’Angelina Jolie i el seu ex Brad Pitt, una parella exemplar que en un tres i no res s’estan perseguint per casa amb pistoles, ganivets i trompades. Un altre,  és  la Geena Davis a Memòria letal, on interpreta a una professora que després d’un accident amb un cèrvol es desperta d’una amnèsia i hauríeu de recordar com talla la pastanaga a la cuina. Tota una experta en armes blanques. Ella mateixa se’n fa creus de les seves habilitats que acaba de descobrir després del nyanyo aclaridor. I per acabar, vull esmentar Memòries arriscades  ...

Un dels millors records de la seva infantesa està relacionat amb la pesca. Gairebé cada dissabte al matí des de la primavera fins a finals d’estiu hi  anava  amb els seus cosins i el tiet. De ben petita tan sols jugava amb el salabret i el suro a la vora de les roques per a pescar burrets, donzelles i algun petit sard. A 3r d’ESO ja jugava les lligues majors, amb el plom, llombriu i una canya telescòpica de 4 metres. A vegades omplien la galleda i d’altres l’aigua salada era retornada al mar sense haver tingut cap visitant en tot el matí.  Ara ho pensa i creu que amb l’exigència del batxillerat, mica en mica, va deixar d’anar-hi. Més tard  el tiet va morir i amb els cosins es va perdre el fil. Llei de vida, la falera d’anar a pescar havia fet lloc a altres entreteniments, com per exemple eal que estava jugant en aquests moments.  Tot i que havia après a ser molt pacient amb el noble art de la pesca tenia molt clar que no volia perdre el temps. Un cop al mes soli...

PREÀMBUL   L’Elena ens diu a través del whatshapp que té una relació nefasta amb la tecnologia. Ara, a finals de curs li han començat a fallar les connexions i la pantalla del mòbil; a la festa també s’hi acaba d’afegir el portàtil. Aquest sembla ser que se li ha mig mort. Encara se’l sent bategar, però les pulsacions són lentes i febles. Està una mica desesperada perquè ella creu que la seva forma de ser té a veure amb aquesta degradació dels seus suports informàtics i comunicatius.   PERÒ   No feu cas, la Maria Elena Marcos Labrador domina la tecnologia. Tant que fins i tot està arranjant la seva càmper furgoneta. Fils, canonades, endolls, interruptors, xips prodigiosos, llums estroboscòpiques, halògenes i leds. Estic convençut que sap insonoritzar un espai, habilitar-lo adequadament i utilitzar els millors aïllants del Servei Estació. Com que  és enginyera jo li confiaria la difícil decisió:  tallar el cable vermell o el blau?, només de pensar de fer-ho jo,...