Salta al contingut principal

I tant!

PREÀMBUL

 

L’Elena ens diu a través del whatshapp que té una relació nefasta amb la tecnologia. Ara, a finals de curs li han començat a fallar les connexions i la pantalla del mòbil; a la festa també s’hi acaba d’afegir el portàtil. Aquest sembla ser que se li ha mig mort. Encara se’l sent bategar, però les pulsacions són lentes i febles. Està una mica desesperada perquè ella creu que la seva forma de ser té a veure amb aquesta degradació dels seus suports informàtics i comunicatius.

 

PERÒ

 

No feu cas, la Maria Elena Marcos Labrador domina la tecnologia. Tant que fins i tot està arranjant la seva càmper furgoneta. Fils, canonades, endolls, interruptors, xips prodigiosos, llums estroboscòpiques, halògenes i leds. Estic convençut que sap insonoritzar un espai, habilitar-lo adequadament i utilitzar els millors aïllants del Servei Estació. Com que  és enginyera jo li confiaria la difícil decisió:  tallar el cable vermell o el blau?, només de pensar de fer-ho jo,  ja em flaquegen les cames. A més com és una assenyada grimpaire, jo no pensaria en una altra persona per a instal.lar plaques solars o un parallamps al terrat de la meva finca.

 

EL PERQUÈ

 

I llavors d'on ve aquesta manca de confiança? Per què les seves eines tecnològiques li han començat a fallar? Fàcil: Obsolescència programada. Ara mateix que començo les vacances també a mi m'han començat a fallar coses. M'escriu un pare i em diu que el truqui i un dit meu que ja nota el desgast, esborra el missatge. Em convoquen a una reunió i me n'oblido d'immediat. He de beure més aigua però bec més cervesa fresqueta. Un cas com un cabàs. 

L' Elena domina, l'he vist penjar-se fent dominades. 

No falla ella. Li fallen ells.

B7s

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

30 de febrer

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...