Ha arribat a ser una pràctica diària. Des que ha vingut a viure el seu pare amb nosaltres sempre trobo com si estiguessin conspirant. En una pel.lícula americana ell seria un dels caps de l’agència de Langley, Virgínia i ella un dels seus agents adormits en el vell continent. Quantes sorpreses d’aquesta mena hem pogut veure en el cinema com per exemple Sr i Sra Smith on trobàvem l’Angelina Jolie i el seu ex Brad Pitt, una parella exemplar que en un tres i no res s’estan perseguint per casa amb pistoles, ganivets i trompades. Un altre, és la Geena Davis a Memòria letal, on interpreta a una professora que després d’un accident amb un cèrvol es desperta d’una amnèsia i hauríeu de recordar com talla la pastanaga a la cuina. Tota una experta en armes blanques. Ella mateixa se’n fa creus de les seves habilitats que acaba de descobrir després del nyanyo aclaridor. I per acabar, vull esmentar Memòries arriscades on un insuls venedor d’ordinadors, interpretat per, aquí sí, un simpàtic Arnold Schwarzenegger és en realitat un expert agent de la CIA. La pobra Helen Tasker, quan ho sap no pot creure qui té al davant. Genial la Jamie Lee en el seu paper de dona enredada per un marit que l’ha tingut enganyada tota la vida.
Primer t’emprenya que hagin jugat amb tu però després penses que els agents secrets ja ho han de fer això, amagar-se i no deixar-se descobrir.
Doncs bé, crec que a aquests dos ja els tinc descoberts. Em demano si ja ho eren quan els vaig conèixer i llavors rumio i penso que la sastreria que tenia el meu sogre bé podia ser una tapadora i tots els que hi arribaven allà i feien tertúlia eren espies. Ara lligo caps, el Rubio, el sargento Vitoriano, los Palurdos, el Pataslargas, el Ojovirojo, la Nadadora, Mari Carmen, la pantalonera; Lola, la Churrera; i com no, Eugenio el Manguero.
Verge Santa, ara ho veig clar, encara que he de dir que quan recordo aquests noms, semblen més aviat companys de Mortadel.lo i Filemó a la Tia d’Ibañez que no pas personal de l’agència americana.
Avui els he pogut sentir. Ell li deia a la filla que jo era una bon jan però que no tenia cap idea de situar-me a l’espai. Com? I li posava exemples.
-No t’adones nena que l’altre dia havíem d’anar a l’ambulatori de Manso i ens va portar a la Verneda? Va mig aparcar i va dir ja hi som. Ja hi som, on?, li vaig dir, i tu li vas mig cridar a Manso, a Manso.
-Sí, papa, però un error el pot tenir qualsevol. El que li passa és que no escolta. L’hi tinc dit.
-No, nena, no. Sé que és el teu marit i el defenses, però no serveix per a orientar-se.
Però què està tramant el meu sogre? Per què li escalfa el cap? Són instruccions? Orient? No entenc res del que parlen.
A la cuina s’estava fent un caldo i em costava escoltar què deien perquè havien pujat a 4 el nivell de la campana extractora. De forma entretallada he pogut entendre alguna cosa.
-Vols grgrgrg. un repàs de totes les grgrrgrgrg confusions? No em vas grgrgrgrrgrgr et vas adormir grggrgrgrrg.cotxe i havíeu grgrgrgrgrgrgrg Cervera quan en realitat grgrgrgrgrgrgrgCalella de Plafrugell? I quan es va deixar la nena al bàsquet? I avui? Si no li dius tu, jo li ho faré saber, cal grgrgrgrgrgrgrgrrgrg mirin sota la closca.
-PAPA!
-Però és que havíem d’anar al carrer Boters, a veure la teva grgrrgrgrgrggr i ja estava grgrgrgrgrgrgrgrl’autovia cap a Lleida. On anem per aquí? grrgrgrgrgrgrgrg a veure l’Algrgrgrgrgrg i la MariTere a Olsón. Com ha pogut confondre grgrgrgrgrgrgrgrg la Catedral, aquí mateix grgrgrgrgrgrgr anar a l’Aragó?
Que estan parlant de mi és evident. No sé que estan planejant ja que allò que he pogut sentir era un poti-poti de preguntes i informació. Un ja no sap ni amb qui viu a casa. A partir d’ara estaré ben atent a tots els seus moviments, no sigui que un bon dia surti jo escaldat d’alguna missió que tinguin entre mans. No els diré res perquè si s’adonen que els he descobert potser em pelen.
Ara que em falta poc per jubilar-me i em trobo amb això a casa.
Res. He estat de pega, ja ho superarem.
Comentaris