Sí, soc jo.
Potser heu pensat que qui ho feia tenia poques llums, un perfil intel.lectual baix o bàsicament era idiota. Doncs aneu errats; tinc dos títols, el de graduat en ESO i el d'un grau mitjà d'FP planxa i pintura. Després d'unes pràctiques en una empresa de pneumàtics vaig tenir la sort d'entrar en una subcontracta de l'Ajuntament de Barcelona.
No, no tinc cap raó per fer el que faig. No reivindico ni demano res, no m'empeny cap passió, ni transgressora ni estètica, així que no cal que li busqueu els tres peus al gat. Senzillament és el meu segell i els meus companys de feina li troben la gràcia i m'ho permeten fer.
Ja està, ja m'he descobert. Soc el causant d'aquest desori, el responsable de no encaixar mai les tapes de ferro del carrer. Després d'una reparació o manteniment de les clavegueres, llum o gas; amb malícia les giro uns 90 graus i així destaroto les marques viàries urbanes que els companys del servei català de trànsit hi ha pintat a sobre. Tant me fa que sigui una vora de calçada, un carril bus, bicicleta o cediu el pas. No li faig fàstics a res.
Algunes tardes de dissabte les passo assegut, en un banc estratègic i contemplo els vianants, els quals s'enutgen veient com no poden resseguir les marques longitudinals a terra. Es molesten i jo no m'amago; ric imitant el jóker.
He rumiat que això es pot considerar art urbà i potser un dia passaré a la història com un que es diu Banksy.
Comentaris