El dia 28 d’agost em vaig adonar que poseïa un superpoder. No em va durar gaire però va ser curiós. Des de les 10 del matí fins a les 00:00, ( a cavall entre un dia i un altre ) vaig ser capaç de llegir qualsevol codi QR; els de barres, no.
Sí, i tant que ho vaig pensar, ja que se’m concedia un extra com a humà ja podria haver-me tocat alguna cosa més avantatjosa com per exemple 24 hores sense presbícia o rebaixar la panxa alguns quilets. Bé, el cas és que em va tocar aquest i vaig fer el possible per a treure-li partit. Ja pots comptar, em vaig passar el dia veient botigues de roba, de làmpades, de llanxes pneumàtiques i productes farmacèutics. El que em va alegrar el dia va ser quan en el dinar del restaurant no em va fer cap falta posar el mòbil amb el lector o pretenent fer una foto. Visualitzava tota la carta i podia fer-me el pinxo davant dels meus quan afirmava que no tenien pop, però sí que hi havien seitons fregidets. En notar aquest superpoder em demanaven que com ho feia, però com hi havia gana tampoc li donaven excessiva importància. Sort que a la sobretaula vaig treure el tema i, llavors sí, amb la panxa plena, ja es van interessar una mica més i em deien que com era capaç de fer això. Com els vaig dir que no tenia ni idea, la cosa va quedar així i algú va poder pensar que havia tingut xamba en encertar o es tractava d’una enredada de les meves.
Al llarg del dia vaig llegir molts codis i ja n’estava una mica cansat. Després de sortir del cinema i passar per diferents establiments ja em vaig afartar i em vaig preocupar. Tenia un tumor al cap?, un aneurisme?, un ictus? Vaig començar a empal.lidir i tan sols tenia ganes que caduqués el lector.
Un cop al llit, com que no agafava el son, em vaig aixecar a beure aigua fresca de la nevera i allà vaig provar-me amb una etiqueta QR d’un salmó fumat. La vaig mirar amb por, i amb alegria, vaig poder copsar que ja no llegia el més enllà. Quin descans!
Ja no vull ni mirar-los, em fan respecte, però darrerament estan per tot arreu posant-me a prova.
Comentaris