L’Alba ha tingut la criatura. Quanta felicitat! És negret com el cafè. Lògic, l’Amine, el pare, és del Congo.
Gaudim del seu creixement, m’encanta fer-li “estrujes” en el seu cap de cabells rinxolats.
Avui ja fa un any. El iaio és a casa.
En Yoyo ha après a dir iaio. El iaio encara no ha après a dir Yoyo i torna a dir-li Yo-yó. Jo li dic, iaio es diu Yoyo i no Yo-yó.
L’Alba li diu al seu fill:
-Yoyo, el teu iaio és el meu pare. El meu iaio és el reiaio, però en Yoyo és molt petit i no en sap de parenteles. Quan sigui més gran al seu iaio li dirà avi i a aquell que ara li diu iaio, més tard s’inventarà dir-li Yuyu.
En Yoyo bufa la primera espelma de la seva vida. Un 1 damunt un bonic pastís de xocolata. Tothom aplaudeix i canta per molts anys. Quan el fum de l’espelma es perd direcció al sostre, el iaio crida,
Felicitats, Yo-yó.
Comentaris