cosesquenoespodentocar

  El José Gómez Andújar, alumne de 3r A, delegat de classe i membre del Consell Escolar del nostre centre,  ha desaparegut mentre fèiem un examen.  M’he espantat moltíssim! Tan sols jo m’he adonat de la seva absència ja que la resta de l’alumnat prou feina tenia en resoldre les diferents qüestions que els havia plantejat. Ha estat momentani, uns cinc segons que a mi se m’han fet eterns. El noi, mentre atacava la pregunta 2 de la unitat 2 de català ha descobert en el full, imprès el codi que dona accés al món paral.lel psep .  Trobar-lo, llegir-lo i fer-se fonedís. En acabar la classe, ràpidament, ho he comentat a cau d’orella a un company de confiança i després d’una lògica sorpresa, m’ha animat. - Tranquil, tan sols han estat uns segons.  M’ha fet saber que aquest era un inconvenient que ja apareixia a les instruccions que havia donat el departament d’ensenyament per al curs 2020-21. M’ha recordat  que al claustre de setembre la direcció ja ens va informar...

  Es diu aviat. 2 mil milions de vacunes a les escombraries. 2000000000. Em faig creus i ratlles! Sembla mentida! Tota la població estava emocionada i ho expressava feliç en diferents canals televisius i de ràdio. Tothom coincidia en celebrar la victòria. La borsa i l’ibex 35 a l’alça perquè finalment havia arribat  l’hora. Ja la teníem aquí. La humanitat ja  posseïa una bona arma defensiva contra la pandèmia del coronavirus.   Milions de persones de tot el món hem quedat ben decebuts i no acabem d’entendre com és possible que existint tanta tecnologia, estudis i controls de qualitat de tota mena,  hagin estat capaços de cometre una errada tan flagrant.   I ara? A recomençar de nou, tot el joc de cartes per terra. Sort que la fórmula està escrita i la fabricació garantida ja que faran mans i mànigues per recomençar de nou.  No em sé avenir, quina pèrdua de temps, de confiança i de credibilitat. Si els laboratoris farmacèutics haguessin  ...

 La prèvia del Barça havia passat de ser d’una hora abans del partit a la setmana anterior del matx . L’interès era el màxim i per aquesta raó tan sols acabava el postpartit començava el prepartit. Els grans fans estaven molt satisfets però per a molts dels periodistes que formaven part d’aquest programa, que deien esportiu, se’ls havia girat una gran feinada. Una anàlisi tècnica no donava per a tantes hores així que havia calgut obrir noves portes informatives. D’aquesta forma vam saber a quin odontòleg portaven els fills de Piqué, com feia el llobarro al forn la portera de l’escala de Jordi Alba, la salsa dels musclos que més li agradava a la dona de Sergio Busquets o la marca de dentrífic que usava Pedri.   

  Primer van venir les ferides i amb elles el dolor; després el plaer d’arrencar les crostes lentament. Aquest inici podria ser idoni per a fer una d’aquestes redaccions que tant els agrada demanar al professorat de llengua per copsar el nivell d’adeqüació, cohesió, coherència, ortografia i presentació.   Sota el títol “ Què és la vida?”, desenvolupa un text explicatiu i, si cal, argumentatiu al voltant d’aquesta qüestió en 200 paraules sense faltes i com a mínim amb tres paràgrafs que deixin veure amb claredat l’estructura bàsica del text.  I llavors mires al sostre, el lloc on es troben les bones idees i comences a fer la introducció  on exposes que la vida és com un gra ple de pus que s’ha iniciat amb una vermellor, una cuissor i finalment ha mostrat amb tota la seva esplendor la punta blanca que confirma la idea inicial: això és un gra. T’adones que acabes de fer una bona comparació i hi segueixes amb la convicció que davant teu es presenta una bona oportuni...

  Quan fa sol com avui la gent es llença al carrer amb la bicicleta, patins, la pilota de volley o senzillament surt a passejar. Nosaltres som de la darrera opció. Ens posem una meta, arribem i tornem.  Fem un vela?  Fem un fòrum?  Fem un pont del petroli?   I d'aquesta forma ja sabem que tenim un objectiu. Arribar al lloc proposat, tocar paret i girar,  o bé per on hem vingut o fem un recorregut alternatiu per variar d'escenari.   He volgut fer aquesta explicació per introduir el conflicte d'aquesta història. Mentre passegem en qualsevol dels nostres circuits en hem adonat que hi ha parelles o grupets de dones que davant nostre decideixen girar sense haver arribat a cap destí. M'enerva. Com es pot no arribar a un lloc i decidir desfer el camí? M'he adonat que quan es tracta de parelles segueixen una mena de bàsica coreografia de fer la volta sincronitzada de 180 graus . En canvi, en grups és una persona, la líder o qui porta el pes de la con...