El José Gómez Andújar, alumne de 3r A, delegat de classe i membre del Consell Escolar del nostre centre, ha desaparegut mentre fèiem un examen.
M’he espantat moltíssim! Tan sols jo m’he adonat de la seva absència ja que la resta de l’alumnat prou feina tenia en resoldre les diferents qüestions que els havia plantejat. Ha estat momentani, uns cinc segons que a mi se m’han fet eterns. El noi, mentre atacava la pregunta 2 de la unitat 2 de català ha descobert en el full, imprès el codi que dona accés al món paral.lel psep. Trobar-lo, llegir-lo i fer-se fonedís. En acabar la classe, ràpidament, ho he comentat a cau d’orella a un company de confiança i després d’una lògica sorpresa, m’ha animat.
-Tranquil, tan sols han estat uns segons.
M’ha fet saber que aquest era un inconvenient que ja apareixia a les instruccions que havia donat el departament d’ensenyament per al curs 2020-21. M’ha recordat que al claustre de setembre la direcció ja ens va informar que existia aquest error de programació intermons i que tant els tècnics nostres com els seus es comprometien a subsanar-lo abans de les vacances de Nadal. La veritat és que a mida que l’escoltava se’m feia present aquest document que ens va llegir la secretària i que jo, ara ho veig, havia desat a la meva carpeta mental de coses intranscendents. Ja tinc prou amb organitzar els meus grups i la meva tutoria perquè ara també hagi d’estar a l’aguait d’un problema de portals mal resolt per les dues bandes.
Només tornar, el José, que per sort no s’havia adonat de res, ha aixecat la mà. Perplex i confús pel que acabava de passar, he anat a la seva taula, he dissimulat el meu desencaix i li he dit,
-Què és el que no entens?
Ell m’ha dit que si un petit codi que havia al costat de l’interrogant de la pregunta 2 era part de la prova. Jo li he dit, amb un notable nerviosisme, que no fes cas, que allò era una errada d’impressió. Sense pensar-hi li he agafat el típex que tenia sobre la taula i l’hi he tapat amb una generosa gota blanca.
-Bufa i..., solucionat!- li he dit amb una forçada simpatia
Des del meu lloc me l’he anat mirant i demanant que si us plau no tornés a passar.
Avui, dissabte de correcció, davant l'examen del noi, de nou l’espant se m’ha fet present en forma d’una cavalcant taquicàrdia. A les tres competències, la lectora, l’expressió escrita i la literària n’ha obtingut un 10. És un bon alumne i no m’hauria d’estranyar si no fos perquè m’ha explicat coses sobre morfemes derivatius i epopeies gregues que ni jo mateix sabia. A més a més, no ha fet cap falta; ni un míser oblidat accent.
I ara què faig?
Callar.
Sort que ha estat l’únic que ha tingut l’incident. Si li arriba a passar a en Marc Parrella, el noi dels 0,25 per prova, de cap manera no podria ocultar el transbord dimensional.
Al José que mira les coses amb curiositat
Comentaris