Primer van venir les ferides i amb elles el dolor; després el plaer d’arrencar les crostes lentament. Aquest inici podria ser idoni per a fer una d’aquestes redaccions que tant els agrada demanar al professorat de llengua per copsar el nivell d’adeqüació, cohesió, coherència, ortografia i presentació.
Sota el títol “ Què és la vida?”, desenvolupa un text explicatiu i, si cal, argumentatiu al voltant d’aquesta qüestió en 200 paraules sense faltes i com a mínim amb tres paràgrafs que deixin veure amb claredat l’estructura bàsica del text.
I llavors mires al sostre, el lloc on es troben les bones idees i comences a fer la introducció on exposes que la vida és com un gra ple de pus que s’ha iniciat amb una vermellor, una cuissor i finalment ha mostrat amb tota la seva esplendor la punta blanca que confirma la idea inicial: això és un gra. T’adones que acabes de fer una bona comparació i hi segueixes amb la convicció que davant teu es presenta una bona oportunitat per a treure una bona nota.
Ara ja pots passar a desenvolupar el nus i expliques que de grans n’hi ha de diferents tipus i localitzacions. Després ho connectes tot amb el teu gust i dius que bandeges uns i saps valorar uns altres. Finalment, argumentes el perquè de la teva selecció i l’exemplifiques amb alguna experiència personal. Llavors recordes aquell tan gran que et va sortir a l’angonal i que després de dies, en els quals fins i tot no podies caminar normal, tot va acabar de forma excel.lent. Tenia una magnífica punta blanca que amb destresa vas estrènyer amb els dos dits fins que va petar i la punta va anar a parar a la mampara de la dutxa. Tot seguit, com si es tractés d’un estrany cràter volcànic va deixar anar per l’interior de la cama tot un llefiscós líquid blanc fins que la sang va agafar el relleu. Magnífica experiència que ara ve com anell al dit per a reforçar el sentit de la vida, dolor i plaer.
Encara et veus amb cor de reforçar aquesta dualitat parlant sobre altres exemples, sobretot les ferides dels genolls. Ets petit, caus a terra, plors, sang, acceptació, tot s’asseca ràpidament i un premi, la crosta . Un veritable regal, l’arrenques lentament, amb ganes que no s’acabi el moment, fins que es desenganxa del tot i deixa a la pell un tatuatge que havia estat ocult.
Ja et toca concloure i ara diràs que com has pogut mostrar, la vida és un inicial accident que després d’un temps sabrà recompensar-te. Per acabar reafirmaràs aquesta idea afegint que això és cíclic i si et deixessin faries un esquema que apareix diàfan, pintat a la teva pissarra mental.
Lliuraràs la redacció via telemàtica i el profe la llegirà i et dirà que tot i que l’estructura i l’exposició és del tot encertada podies haver agafat uns altres exemples, però ell sabrà que cadascú és lliure de valer-se dels recursos que vulgui per a defensar una idea.
Dies més tard en un passadís quan t’agafi del braç i et digui si és cert que t’agrada el tema dels grans i les crostes, tu li respondràs que n’ets un fan i el que pretenia ser una conversa sobre la vida haurà de mort de cop. Venia il.lusionat a filosofar però de seguida perdrà les ganes.
Comentaris