A la classe d'anglès la teacher Helen ha trobat un paper al terra que conté unes notes. Dissimuladament retorna a la seva taula i, aprofitant que els nens i nenes de 1r estan mirant còmics, les llegeix. Fa l'esforç d'entendre aquella grafia que és totalment verge, ja que en aquest curs han après a escriure gràcies, sobretot a les ganes d'aprendre i a la seva tutora Aurora, que és la gran responsable que passin a 2n. amb la facultat d'expressar de forma escrita els pensaments i anècdotes d'una mainada de tan sols 6 anyets.
S'inicia la nota amb un traç vacil·lant però amb un contingut ben segur i contundent,
Com m'agradaria estar com abans, Natàlia
La teacher Helen, després de desxifrar aquelles lletres que formen paraules que no acaben de seguir la línia recta, s' alegra d'entendre la frase i ara necessita llegir la següent, que imagina que és una resposta ja que el blau de la tinta és diferent.
No entenc que dius
Aquesta és l'oració i la teacher tampoc ho comprèn fins que gira el full quadriculat i allà hi troba la resposta. N'està segura que aquella és la cal·ligrafia del primer emissor. Lliga de nou les lletres, que apareixen una mica separades unes de les altres, i ara sí, pot capir-ho tot. De sobte, una sensació d'emoció i tendresa fa que, mentre cerca la Natàlia i un interrogant entre aquells petits caps,
una llàgrima comenci a lliscar galtes avall.
com quan estàvem junts
Comentaris