Salta al contingut principal

FOTO CARNET

 Avui, 15 de juliol m'he despertat ben d'hora i m'he dit que volia notar que estava de vacances, així que no ho he fet esperar i m'he rentat, m'he vestit i cap al carrer que hi falta gent. Només sortir fora,  badar en tancar la porta de l'escala i no enfilar de pressa el camí del metro ja m'ha proporcionat una sensació de llibertat que enyorava. Ara tan sols em faltava decidir si anava cap a la dreta, al bar de la Montse, o a l'esquerra, al del Papitu. M'he deixat anar i m'he trobat davant la llarga barra de tapes que regenta en Pep Romàs, en "Papitu" per a tothom. 

 Dret i estirant el coll he fet un bon repàs i m'he enamorat d'una truita de xampinyons molsuda, brillant i sucosa. 

 Surto fora, una cervesa, unes llesques de pa amb tomàquet i un tros d'aquesta truita. Fas molt bé, acabada de fer, ben calenteta està.

 He mirat el mòbil i quan m'han servit, ep!, amb forquilla i ganivet, m'he concentrat i m'he alliçonat, no perdis de vista el plat, no pensis en res més. Ara el gran protagonista és l'esmorzar. I així ho he fet, m'he concentrat, l'he assaborit i he intentar trobar els diferents gustos en cada mos, el pa cruixent, el tomàquet i l'oli, l'ou sucós i els xampinyons ben fregidets. Tot un plaer que he rematat amb un cafè amb llet de civada que m'he pres amb calma i amb la ment estival i distreta.

 Abans de pagar he filustrat el mòbil i he vist un recordatori del calendari. A les 11 et renoves el passaport. Sí, ara no ho havia pensat però ja ho tenia present.

 He anat a peu cap a la comissaria i m'he estat demanant en quina llengua els havia de parlar. He decidit que ho faria en català però que si començava a veure males cares o expressions tipus "eing"?, canviaria al castellà i punt. M'he dit que era com entrar en un altre país i amb això m'he excusat de la meva nul.la lluita lingüística. Estic de vacances, vull anar de vacances, necessito el passaport i no  embolicaré la troca com la vegada que vaig posar una denúncia per un robatori al 127. 

"No le entiendo, si no me habla en castellano, vaya a los mossos, a mi, nadie me da cursillos" Vaig insistir i insistir i no vaig aconseguir res. Finalment, vaig morir al pal "Esta mañana cuando he ido a coger el coche me he encontrado con el cristal roto del asiento trasero, el derecho" i el policia nacional, el grisso, anava picant amb un sol dit, " un momento, no vaya tan rápido"

Cinc minuts abans de les onze ja hi era a la comissaria de Guipúscoa i una simpàtica senyoreta m'ha demanat si tenia hora. Li he dit que sí i m'ha marcat en una llista on apareixia el meu nom. M'ha donat un paper que ha tret de la màquina de torns i m'he assegut en una de les cadires a mirar una pantalla de televisió on passaven anuncis sobre la policia nacional i les places que el cos ofertava aquest any. També he vist les variades destinacions on podies exercir un cop dins del cos, geo, subsòl, investigació, seguretat ciutadana, etc. Al costat s'anunciava el número de taula i el del torn. Tots els que apareixien a la pantalla eren per a fer el DNI i cap ni un per al passaport. Estrany. 

 Quan faltaven 5 minuts per a les 12, un noi jove ha demanat pel S009 de passaport i era el meu. Jo creia que tenia 8 persones davant però no era així. Ha estat una gran alegria ja que se m'estava fent llarga l'espera. Sort que m'he entretingut desitjant-li, de diferents formes, feliç aniversari a la meva jove , la Mariona, ja que el programa d'oposicions de la pantalla era repetitiu i no donava per més.

 He acompanyat el noi policia  fins a la taula 0 i allà, davant la pantalla de plàstic de protecció i amb veu de mascareta m'ha demanat el DNI i la foto. Tenia el pack preparat, li he ho donat tot. Ha picat a l'ordin ador les meves dades i ha aparegut en pantalla (això està bé, en tenen dues, una que veuen ells i una altra que veu el civil) la caràtula del meu antic passaport. M'ha dit que ja el tenia caducat i jo he afirmat movent el cap. Després ha mirat la foto carnet i mi, la foto i a mi, la foto i a mi, 

-¿de cuando es esta foto?, 

-d'ahir al matí. 

-Esta cara no es actual. 

-Pero si tengo el tiquet y todo en la cartera.

- Me da lo mismo, esta foto no es válida porque no se parece en nada a usted ¿Cómo dice?

-Un momento. 

L'home s'aixeca i se'n va i jo em mantinc preocupat a la cadira, aprofito per a posar-me una mica més d'hidroalcohol, em col.loco bé la mascareta que fa una estona m'ha començat a tibar i l'espero. De seguida hi torna i ho fa amb un mirall d'aquests rodons que venen a l'IKEA, el col.loca davant de la mampara protectora i em diu,

- Mírese  bien y luego compruebe la foto. 

Ho faig i veig que la meva cara no hi cap dins de la rodona del mirall.

-Lo puede girar por favor, és que está con zoom (suposo que els nervis m'han fet dir això) 

Em mira, el  gira, em miro i veig que estic vermell i més inflat que un peix globus. El retorn de la meva imatge em tira enrere, em repugna el que veig i ell,

-Lo ve, lo ve. No puedo aceptarla.

-Però senyor policia, jo no soc així. Estic inflat, tinc una reacció al·lèrgica a alguna cosa. 

- Mire, hagamos esto. Salga usted y vaya a a hacerse unas nuevas fotos. Y vuelva. A la señorita de la entrada le dice que estaba con Rafa i no tendrá que hacer una nueva cola ni coger turno.

Amb gran nerviosisme i una forta tibantor a la cara i a tot el cos ( ara en soc conscient) li dic 

- Però jo no soc així, em faré una foto de mi amb una reacció al.lèrgica! Suposo que amb un antihistamínic ja se'm passarà.

- Yo ya no le puedo dar otra solución. Está bien claro el documento donde especifica, foto actual, i remarca FOTO ACTUAL. 

Em retorna el DNI i la foto i em diu, 

-aquí estoy, soy Rafa, y si decide hacer lo que le he dicho, se lo dice a la señorita y hacemos el pasaporte con la otra foto.

Surto, tothom em mira, lògic, un peix globus ha vingut a fer-se el passaport. Per un breu moment penso en demanar-li al policia de la porta per una casa de fotografia, però em dic "ESTAMOS LOCOS" i agafo el telèfon i li faig una consulta a  la Mariona que és infermera.

-Ja sé que és el teu aniversari però em podries dir quin antihistamínic m'aniria millor per a una reacció  al·lèrgica a una truita de  xampinyons? 

I tinc la gran sort de veure com de seguida en el seu whatsapp hi posa: escrivint.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

30 de febrer

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...