No era una mala feina i se sentia ben tractat pel Jose. Li pagava cada mes religiosament el que havien acordat i el treball era entretingut. En un quiosc a la Rambla de Barcelona no et pots avorrir mai, però així que tenia un respir el cap li marxava a altres temps on podia realitzar el seu veritable ofici. En Sule s’havia guanyat la vida fent de faquir. Millor dit, en Sule n’era un, i del bons segons comentava la gent entesa. Inicialment pels carrers de qualsevol ciutat europea es guanyava les garrofes empassant-se ferros, clavant-se tota mena d’espases i pinxos o jeure en un llit de claus amb les puntes cap amunt.
Una tarda-nit, davant del Jet d’eau de Genève, en Jean Paul va presenciar el seu espectacle i el va contractar pel seu petit circ. Van ser deu anys magnífics, conviure amb altres artistes, viure en caravanes, tenir affaires amb saltimbanquis i trapezistes, viatjar i, sobretot rebre els aplaudiments del públic que reconeixia la valua de la seva feina.
No va fer falta que en Jean Paul parlés amb ell, ja ho podia entendre quan mica en mica es veien més butaques que gent que havia pagat l’entrada. Així que es va acomiadar dels pocs artistes que quedaven i va desar tots els estris del seu ofici en una petita habitació que va llogar quan es va establir a la ciutat comtal.
Quan la feina afluixa creu sentir els Ohhhh!, emocionats de mares i pares, fills i filles i es desperta de cop quan el Jose li diu,
-noi, que estàs encantat, que aquesta noia t’ha demanat un drac de Gaudí. Desperta!
Des que va abandonar el circ mai no va parlar amb ningú del seu passat. Era d’ell i no el volia compartir amb ningú per dos motius, un, perquè creia que la gent es riuria d’ell i li demanarien coses absurdes.
-Clava’t un ganivet, Sule!
-On t’has deixat la cobra?
I el segon motiu i més important era que el seu passat li pertanyia i el tenia amagat, com els pirates el seu tresor. Recorda de memòria el mapa, sota la primera palmera a tocar del seu cor.
Per no separar-se del tot del seu ofici, en Sule, algunes nits de dissabte es travessa la galta amb el ganivet de tallar el pa, olora el zippo amb el que encén les brases on ha posat la palma de la mà i somnia allitar-se en un camp de canyes acabades de segar, quan encara queden restes dures i punxegudes de més d’un pam.
Gammelmark Strand, 17-08-2022
Comentaris