Avui, quan estava a la dutxa m’he adonat que tancava els ulls. Suposo que ho he fet sempre així per tal que no m’entri sabó, ja sigui gel o xampú, però mai m’havia parat a reflexionar sobre aquest fet. He pensat que no tenia cap problema perquè conec a la perfecció el meu cos. Mentre ensabonava tota la meva geografia cutània l’afirmació que acabava de fer m’ha portat a una qüestió i un dubte que me’ls he plantejat com si estigués dialogant amb algú.
-D’acord, coneixes el teu cos per fora però saps com ets per dintre amb tanta precisió? - em plantejava l’altre
L’aigua queia excessivament calenta pel meu gust però no podia regular-la perquè era fixa. Alguna persona del càmping havia decidit que tothom es dutxaria amb aquella temperatura. Em molesta, a mi m’agrada bastant més freda, sobretot ara a l’estiu.
Però bé, no marxem d’estudi i responem la pregunta- insistia.
Em sentia interpel·lat i havia de respondre. Amb els ulls tancats pensava si es podia afirmar que era una persona amable, per exemple.
Ho ets?- a l’altre li havia donat el poder de llegir la meva ment.
Crec que sí, encara que un dia que estava excessivament cansat no vaig alçar el cap del mòbil tot i que la senyora gran que estava dreta davant meu al metro tenia tot el dret de seure i jo no. Soc cortès, soc amable?
Soc garrepa? Algun dia no he volgut gastar-me més del compte en un sopar. Jo crec que no, però tinc els meus dubtes.
Soc raonable? Fins a cert punt.
Soc simpàtic? Per a una gent sí, per a d’altres, no.
I, finalment, el meu desdoblament em plantejava una darrera qüestió
-La gent et veu tal i com et veus tu?- bona aquesta.
Ja m’estava eixugant i m’estava adonant que tenia dubtes de com era per dins. Em vaig acomiadar del convidat i un cop vestit vaig pensar que tot i estar més net i fresc també era del tot cert que tenia més dubtes que certeses sobre mi mateix.
Comentaris