Mantenien un sepulcral silenci perquè ella, amb la cara totalment blanca, així ho havia decretat. Si es comunicaven ho havien de fer en llenguatge de signes o amb la gestualitat pròpia de l’ofici. Els moviments sobre el llit calien ser evitats o lentificats, com ho fa el camaleó davant una futura presa. Així és com estaven els mims dins la seva habitació d'hotel. Ell volia parlar, explicar-li amb tots els ets i uts i sense esporgar cap complement que en aquell moment, la desitjava. Però ella posant-li un dit en perpendicular sobre els seus tancats llavis li deia “Calla, ens poden sentir”
Aquesta vegada el mim estava rebel i gestualitzant li va fer saber de forma insistent i barrejant cares de pena i enuig que creia que aquella nit a l’hotel, després de la brillant actuació que havien tingut, calia elevar-la a una de les millors fotent un clau. Ella es va mantenir impassible davant la reclamació i li fa fer un retorn amb cares de “ja hi som” combinades amb “mai estàs content”. Com ell no estava disposat a cedir ja que era una situació recurrent quan viatjaven amb la companyia es va posar panxa enlaire i va simular uns moviments coitals. Els primers amb un ritme suau i a continuació amb una acceleració dels malucs que va provocar que el llit comencés a grinyolar. Ella es va posar dels nervis i fitant-lo amb cara de pomes agres li assenyalava, mans blanques a les orelles, que els altres membres de la companyia el sentirien. Ja n’estava fart, avui no tenia aturador i després de mirar com el renyava va iniciar una nova tongada de moviments pèlvics. Ella es volia fondre, pensava que des de les altres habitacions ja estarien parlant sobre la festa que estava muntada a la 201. Va tornar a repetir que deixés de fer això. Ell, a continuació, li va mostrar quinze dits, per demostrar-li que portava el compte dels dies que feia que no sucaven el melindro. Ella, amb el cap li repetia que no podien fer-ho ja que li feia vergonya que els sentissin, però ell com si sentís ploure.
Finalment, un nou grinyol metàl.lic del llit va provocar un canvi d’actitud. Es podia dir que la patronal seia a negociar. Van pactar uns tocaments suaus amanits amb sexe oral individual i coral que en silenci es van obsequiar (clímax de mossegada de llençol). Després es van adormir amb els itineraris nocturns dibuixats amb cera blanca sobre el cos, els vestits negres, desmanegats a terra, i amb el convenciment que a l’endemà ningú podria dir-los que no havia estat una nit tranquil.la.
Certament als altres els importava un rave el que feien o deixaven de fer i cadascú va fer anar el seu llit com bonament li va plaure.
L'Escala, 2022
Comentaris