No sé com dormen dins la furgoneta camperitzada. Per una banda penso que si ho fan de forma horitzontal, ell que és més llarg que un Sant Pau, haurà d’encongir-se i posar-se en posició fetal; si per altra banda ho fan de forma longitudinal, l’espai per a poder-se moure dins el vehicle els queda del tot reduït. I que més?…
Continua, continua, si de cas treu un altre tema. WC. Quants WC té aquest càmping?
Al costat de recepció n’hi un de nois i un de noies que són els que vam fer servir ahir a la nit quan vam arribar. Veig que allà en aquella caseta, tota mona de fusta, hi ha una pica per a fregar plats i una petita placa elèctrica per a cuinar. No ens van caldre perquè vam decidir sopar al poble abans d’arribar aquí. Em demano si allà s’hi podrà rentar roba. La mare que us va parir! Necessitaria rentar-me dos o tres calçotets perquè tan sols em queda un, el de demà. Ara que fa solet seria un bon moment per a estendre’ls i s’eixugarien ràpid. Però n’ha d’haver altres piques, oi?
No t’acostis més que et clavo el ganivet i et tallo per la meitat. Au, vine, vine. Marxa d’aquí mala pècora. No, no. Estava amb els WC. Sí, sí, veig que allà mateix, a l’esquerra de la pica hi ha dues portes més que de ben segur són els altres serveis. I les dutxes? On són les dutxes? Bé, quan acabi d’instal.lar-m’hi faré un volt i miraré de trobar-ho tot.
I què més? I què més?…
No ho saps prou bé. Tinc unes desbordants ganes de matar-te. No pots anar a voltar a altres acampats i tocar-los la pera? Ja heu voltat prou per aquí. Ara ja sou quatre. Però d’on sortiu?
Fum el camp. No, no, que no se sentin amenaçades. Ja saps que no fan res però si es veuen atacades responen i ho fan amb la seva vida, ja que t’enganxen el fibló i immediatament moren. Deixa-les fer. No puc, òsties! Que estan sobre el meu pa amb tomàquet i pernil i el meu cafè amb llet. Cagun tot, m’estan fotent el millor moment del dia. Després posaré un got d’aigua i el carregaré de sucre moré que sé que us agrada més (llamineres que sou) i caureu com a rates de claveguera, esteses sobre la sorra de la platja després d’un gran aiguat sobre la ciutat. No, no, deixa de pensar això que se sentiran atacades.
No puc, de la ràbia que els tinc em fa mal la mandíbula de serrar les dents. Hi tornen. És que…. No ho facis que et picaran, cada cop et sobrevolen més a la vora. Ja són vuit les que et volten. Canvia de tema i et deixaran tranquil. Estan per tot arreu les malparides. Així, així, atura’t a sucar l’oli sobre el meu plat. Atura’t i et separaré el tronc del cap. Canvia de tema, no hi pensis o et picaran. Que si et senten amenaçades…
Les dutxes, les dutxes. Després d’esmorzar aniré a dutxar-me. Com ho faig?, em rento el cap amb el xampú anticaspa o amb l’altre? A la farmàcia em van dir que l’anés alternant. Ahir me’l vaig rentar amb el que tinc que també serveix per al cos. Aquests m’encanten perquè, escolta, “dos en un”. No cal endur-te necesser. Tovallola i l’ampolla dual i res més. No puc més! Una neda sobre el meu cafè amb llet. Et fots per filla de puta! Et penses que no me’l beuré? Després de treure el teu cadàver amb la forquilla. I amb més ganes perquè tindrà gust a la teva mort i això em sabrà a victòria. I
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAh!
La mare que la va parir. Em va picar al coll. I ara que ja han passat cinc hores el tinc vermell i dur com un tomàquet d’amanir. Està molt calent i em tiba. Crec que finalment m’atansaré a una farmàcia del poble i em compraré un antihistamínic.
No sé si és llegenda urbana però és amb la llei que em regeixo. Si deixes les vespes fer no et faran res. Si te les treus de sobre i mantens una actitud agressiva es pensen que les estàs agredint i t’ataquen. He intentat mantenir-me imperturbable en les meves accions tot i tenir RAONS més que suficients per a passar a l’atac. No ho he fet. He deixat el ganivet a la taula i no m’he mostrat bel.ligerant, tot i tenir motius de pes. No m’he mogut, no he fet cap acció punible. Però, és cert, he de reconèixer que els volia mal de pensament. No m’hi he pogut estar i per això m’ha picat.
És una idea que em rondava el cap. No hi ha cap ciència que ho reconegui però m’he dit no hi pensis, no les faltis ni de pensament perquè se sentiran amenaçades. Ho he intentat però finalment no he pogut controlar les ganes d’esclafar-les i si més no, una d’elles s’ha defensat atacant-me. Un altre dia em posaré a mirar el mòbil per a poder esbargir-me i no provocar-les.
Voose (Estònia), 25 d’agost de 2023
Comentaris